Diferència entre les revisions de "Ciriaco Sacha"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|<center>El cardenal '''Ciriaco Sancha'''</center> ]] | [[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|<center>El cardenal '''Ciriaco Sancha'''</center> ]] | ||
| − | El cardenal '''Ciriaco María Sancha | + | El cardenal '''Ciriaco María Sancha i Hervás''' va nàixer en Quintana del Pidio ([[Burgos]]) el [[18 de juny]] de [[1833]]. |
===Estudis i primers anys=== | ===Estudis i primers anys=== | ||
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i [[Salamanca]], a on es gradua en [[Teologia]]. Ordenat prevere en [[1858]], se'n anà en [[1862]] a [[Santiago de Cuba]] com a canceller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis. | Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i [[Salamanca]], a on es gradua en [[Teologia]]. Ordenat prevere en [[1858]], se'n anà en [[1862]] a [[Santiago de Cuba]] com a canceller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En l'illa caribenya, funda en [[1869]] la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha. | En l'illa caribenya, funda en [[1869]] la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha. | ||
| − | En l'any [[1876]] regressa a [[Espanya]] quan | + | En l'any [[1876]] regressa a [[Espanya]] quan és nomenat Bisbe auxiliar de [[Toledo]], en residencia en [[Madrit]]. |
=== Arquebisbe de [[Valéncia]] === | === Arquebisbe de [[Valéncia]] === | ||
| − | El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el [[6 d'octubre]] de [[1892]]. Dos anys despuix, el [[18 de juliol]] de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. | + | El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el [[6 d'octubre]] de [[1892]]. Dos anys despuix, el [[18 de juliol]] de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valéncia]] del 19 al 26 de [[novembre]] de [[1893]], i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres. |
També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts. | També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts. | ||
Revisió de 15:38 26 set 2015
El cardenal Ciriaco María Sancha i Hervás va nàixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
Estudis i primers anys
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en Teologia. Ordenat prevere en 1858, se'n anà en 1862 a Santiago de Cuba com a canceller-secretari de Monsenyor Primo Calvo, que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
En l'illa caribenya, funda en 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
En l'any 1876 regressa a Espanya quan és nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en Madrit.
Arquebisbe de Valéncia
El papa Lleó XIII el nomena arquebisbe de Valéncia el 6 d'octubre de 1892. Dos anys despuix, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de Sant Pere in Montorio. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de Teologia, Filosofia i Dret en l'Universitat Pontifícia de Valéncia i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'Espanya, el Congres Eucarístic Nacional en Valéncia del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.
També organisa el Montepío del Clericat Valencià, institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.
En 1897, despuix d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrí les portes del Palau Arquebisbal de Valéncia i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
Primat d'Espanya
El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i Patriarca de les Índies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en Toledo.