Diferència entre les revisions de "Serp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 15: Llínea 15:
 
| llegenda_mapa        =
 
| llegenda_mapa        =
 
}}
 
}}
Les '''serps''' (''''serpents''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
+
Les '''serps''' ('''serpents''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
  
 
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.
 
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.

Revisió de 20:45 21 abr 2015

Serp

Snakes Diversity.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Sauropsida
Orde Ophidia*
La serp és un subordre
Distribució

World.distribution.serpentes.1.png

Les serps (serpents) o ofidis (Ophidia) són un suborde de reptils diàpsits pertanyents l'orde Squamata, superorde dels Lepidosauris, caracterisat per l'absència de potes (la pitó manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo Cretàceu.

Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les cobres i les víbores, que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les boes i pitons, maten a ses preses per constricció.

Se reconeixen més de 450 gèneros i de 3460 espècies. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de fardacho, pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.

Referències

Enllaços externs

Commons