Diferència entre les revisions de "Serp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
{{en desenroll}}
+
{{Ficha de taxó
 +
| color                =
 +
| textcolor            = black
 +
| nom                  = Serp
 +
| image                = Snakes Diversity.jpg
 +
| llegenda              =
 +
| regnum                = [[Animalia]]
 +
| phylum                = [[Chordata]]
 +
| classis              = [[Sauropsida]]
 +
| ordo                  = '''Ophidia'''*<br>''La serp és un subordre''
 +
| familia              =
 +
| genus                =
 +
| species              =
 +
| mapa                  = World.distribution.serpentes.1.png
 +
| llegenda_mapa        =
 +
}}
 
Les '''serps''' o ofidis ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
 
Les '''serps''' o ofidis ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].
  

Revisió de 20:36 21 abr 2015

Serp

Snakes Diversity.jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Sauropsida
Orde Ophidia*
La serp és un subordre
Distribució

World.distribution.serpentes.1.png

Les serps o ofidis (Ophidia) són un suborde de reptils diàpsits pertanyents l'orde Squamata, superorde dels Lepidosauris, caracterisat per l'absència de potes (la pitó manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo Cretàceu.

Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les cobres i les víbores, que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les boes i pitons, maten a ses preses per constricció.

Se reconeixen més de 450 gèneros i de 3460 espècies. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de fardacho, pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.

Referències