Diferència entre les revisions de "Piràmide (arquitectura)"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
==Origens== | ==Origens== | ||
[[File:Mastaba.jpg|thumb|right|190px|Esquema de [[mastaba]] ]] | [[File:Mastaba.jpg|thumb|right|190px|Esquema de [[mastaba]] ]] | ||
| − | S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la | + | S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides sorgiren en distintes civilisacions sense contacte entre si, lo qual ha donat peu a multitut d'especulacions de tota índole. Encara aixina, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat casi inevitable del simple desig de guanyar altura utilisant pedra. |
| − | En | + | En l'antiguetat, l'arquitectura comú amprava materials fàcils de conseguir i manipular, tals com lo fanc o la fusta. No obstant, este tipo de construccions no perduraven en el temps. Quan se desijava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, se recorria llavors a la [[pedra]] (o al [[taulell]] si no se disponia de lo primer). Les primeres construccions de pedra per tant obeiren a propòsits funeràrios o religiossos, i tant en [[Egipte]] ([[mastaba|mastabes]]) com en [[Amèrica]], encara que mils d'anys després, ya adoptaren una forma troncopiramidal. |
| − | + | En el tiemps, se mamprengueren a edificar tombes i plataformes religiosses damunt de les anteriors (tal volta en l'intenció de manifestar major poder que el predecesor). Este tipo de pràctiques derivà en les piràmides escalonades; un tipo de construcció molt similar als [[zigurat|zigurats]] [[mesopotàmia|mesopotàmics. | |
| − | No queda | + | No queda constància dels motius que impulsaren el pas des d'este punt a la típica piràmide pentaédrica, encara que no és descabellar pensar que el bot formal fora simplemente estètic. |
| − | [[File:Saqqara.jpg|200px| | + | [[File:Saqqara.jpg|200px|Piràmide escalonada [[Saqqara]] ]] |
[[File:Dahschur-snofru-red.jpg|200px|Piràmide clàsica de [[Dahdchur]] ]] | [[File:Dahschur-snofru-red.jpg|200px|Piràmide clàsica de [[Dahdchur]] ]] | ||
Revisió de 17:00 16 març 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Una piràmide (del llatí pyrămis, -ĭdis, i este del grec πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular.
Origens
S'ha discutit molt sobre l'orige de la forma piramidal en la construcció humana. Les piràmides sorgiren en distintes civilisacions sense contacte entre si, lo qual ha donat peu a multitut d'especulacions de tota índole. Encara aixina, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal és un resultat casi inevitable del simple desig de guanyar altura utilisant pedra.
En l'antiguetat, l'arquitectura comú amprava materials fàcils de conseguir i manipular, tals com lo fanc o la fusta. No obstant, este tipo de construccions no perduraven en el temps. Quan se desijava un edifici més longeu, com una tomba, o un edifici emblemàtic, se recorria llavors a la pedra (o al taulell si no se disponia de lo primer). Les primeres construccions de pedra per tant obeiren a propòsits funeràrios o religiossos, i tant en Egipte (mastabes) com en Amèrica, encara que mils d'anys després, ya adoptaren una forma troncopiramidal.
En el tiemps, se mamprengueren a edificar tombes i plataformes religiosses damunt de les anteriors (tal volta en l'intenció de manifestar major poder que el predecesor). Este tipo de pràctiques derivà en les piràmides escalonades; un tipo de construcció molt similar als zigurats [[mesopotàmia|mesopotàmics.
No queda constància dels motius que impulsaren el pas des d'este punt a la típica piràmide pentaédrica, encara que no és descabellar pensar que el bot formal fora simplemente estètic.
Construcció
Aunque esencialmente las pirámides consistían en "simples" apilamientos de piedra, requirieron un enorme esfuerzo, habilidad, ingenio y capacidad organizativa para su construcción. A pesar de que algunas civilizaciones que construyeron estos monumentos conocían el arco de descarga (como la egipcia), emplearon preferentemente estructuras adinteladas. Sin embargo, los grandes dinteles de piedra eran incapaces de soportar las tremendas presiones ejercidas sobre ellos sin fracturarse, de modo que para abrir estancias y pasillos interiores recurrieron a la técnica de la falsa bóveda, consistente en ir aproximando ligeramente de forma escalonada las hiladas de los muros, hasta conseguir un efecto similar al de un arco apuntado, pero con dovelas horizontales.
Los recubrimientos exteriores de estos edificios variaron mucho de unas culturas y épocas a otras, encontrándose desde revestimientos de piedra caliza hasta estucos.
El proceso de tallado de las piedras era extremadamente lento, ya que éstas solían ser piedras duras (tipo granítico). Para trabajarlas se utilizaron herramientas de bronce y sílex, y el pulimentado se conseguía mediante frotado con el propio polvo de las piedras o con abrasivos más duros como el polvo de cuarcita.
La ausencia de documentos ha imposibilitado conocer los métodos constructivos empleados en las pirámides antiguas, pero no hay constancia del empleo de la rueda, por lo que las teorías más aceptadas especulan con rampas o espirales exteriores sobre las que se irían deslizando los bloques mediante palancas.
Sólo a partir del siglo XX, tras la popularización del acero y el vidrio como materiales de construcción, los arquitectos han vuelto a incorporar la pirámide a su repertorio formal.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Pirámide (arquitectura) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piràmide (arquitectura).