Diferència entre les revisions de "Taburó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Els '''taburons''' són un grup de [[peixos]] que presenten un [[esquelet]] [[cartilaginós]]. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap. Se caracterisen per ser grans [[depredadors]]. Els taburons inclouen des de [[Espècie|espècies]] chicotetes de les profunditats marines, fins el [[taburó ballena]], el major dels peixos, el qual se creu pot aplegar a mesurar una llongitut de 18 [[metro|m]] i s'alimenta unicament de [[plàncton]]. | Els '''taburons''' són un grup de [[peixos]] que presenten un [[esquelet]] [[cartilaginós]]. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap. Se caracterisen per ser grans [[depredadors]]. Els taburons inclouen des de [[Espècie|espècies]] chicotetes de les profunditats marines, fins el [[taburó ballena]], el major dels peixos, el qual se creu pot aplegar a mesurar una llongitut de 18 [[metro|m]] i s'alimenta unicament de [[plàncton]]. | ||
| − | Els taburons son membres de la [[Classe (biologia)|classe]] [[Chondrichthyes]], la qual inclou també a les [[Rajiformes|rajades]] i les [[Holocephali|quimeres]]. Existixen 368 | + | Els taburons son membres de la [[Classe (biologia)|classe]] [[Chondrichthyes]], la qual inclou també a les [[Rajiformes|rajades]] i les [[Holocephali|quimeres]]. Existixen 368 espècies de taburons reconeguts actualment vives, distribuïdes en huit [[Orde (biologia)|ordens]]; ademés, hi ha atres sèt ordens extints. |
[[Archiu:Parts dels taburons.png|center|550px]] | [[Archiu:Parts dels taburons.png|center|550px]] | ||
Revisió de 18:36 5 març 2015
| Selachimorpha | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Chondrichthyes | ||
| Superorde | Selachimorpha | ||
Els taburons són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap. Se caracterisen per ser grans depredadors. Els taburons inclouen des de espècies chicotetes de les profunditats marines, fins el taburó ballena, el major dels peixos, el qual se creu pot aplegar a mesurar una llongitut de 18 m i s'alimenta unicament de plàncton.
Els taburons son membres de la classe Chondrichthyes, la qual inclou també a les rajades i les quimeres. Existixen 368 espècies de taburons reconeguts actualment vives, distribuïdes en huit ordens; ademés, hi ha atres sèt ordens extints.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taburó.- Wikispecies té un artícul sobre Taburó
«Taburó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).