Diferència entre les revisions de "Julius Pokorny"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en | + | Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. El març de 1916 mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref> |
| − | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], | + | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judia.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de la important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67). |
| − | Fon suspés en la seua càtedra 1933 en | + | Fon suspés en la seua càtedra 1933 en marc de la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zuric]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zuric]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa. |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 20:37 19 gin 2015
Julius Pokorny (12 de juny de 1887 - 8 d'abril de 1970) va ser un estudiós de les llengües celtes, especialment el gaèlic irlandés, i un defensor del nacionalisme irlandés.
Biografia
Naixqué en Praga, llavors part de l'imperi austro-hongarés, i estudià en l'Universitat de Viena, on també ensenyà des de 1913 fins a 1920. El març de 1916 mantingué correspondència en Roger Casement quan estigué en Berlín.[1]
De 1920 a 1935, ocupà la càtedra de filologia celta en la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlin en substitució de Kuno Meyer, adés que els nazis descobriren que, a pesar de ser nacionalista alemà i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judia.[2] Fon l'editor de la important revista Zeitschrift für celtische Philologie adés de la Segona Guerra Mundial (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67).
Fon suspés en la seua càtedra 1933 en marc de la Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional aprovada pels nazis a causa del seu ascendent jueu. Per insistència del president Paul von Hindenburg, qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la Primera Guerra Mundial. En 1935, fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes Lleis de Nuremberc. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a Suïssa en 1943,[3] on va ensenyar durant uns anys en l'Universitat de Berna i en l'Universitat de Zuric fins a la seua jubilació en 1959. En 1954, rebrà el títul honorari de càtedra en la Universitat Ludwig Maximilian de Munich, on fon professor de temps parcial en 1956 i novament des de 1960 fins a 1965. Morí en Zuric en 1970 casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un tramvia, no molt llunt de sa casa.
Obres
- 1925: Altirische Grammatik (Gramática del irlandés antiguo).
- 1944: Altkeltische Dichtungen (Poesía celta antigua).
- 1958: Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch (Diccionari Etimológic Indoeuropeu, que encara s'usa hui dia.
Referències
- ↑ Reinhard R. Doerries, Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany, Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,
- ↑ Julius Pokorny
- ↑ Keogh p. 103
Vínculs externs
- (alemà)(anglés) Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, de Julius Pokorny,
- (alemà)(anglés) Indogermanisches Wörterbuch, de Gerhard Köbler,
- Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny.