Diferència entre les revisions de "Alí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 12: Llínea 12:
 
| ocupació =  
 
| ocupació =  
 
}}
 
}}
−
'''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de598 o 600 o [[17 de març]] de 599 o 600 – [[Kufa]], [[27 de giner]] del[[661]]) fon un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan només tenia deu onze anys<ref group="note">En círculs religiosos es discutix si fon el segon a adoptar la fe, després de [[Khadija bint Khuwàylid]], o eltercer, després de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]].</ref> i fon el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans[[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta van entrar a casa seua per matar-lo.
+
'''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de [[598]] o [[600]] o [[17 de març]] de [[599]] o 600 – [[Kufa]], [[27 de giner]] de l'any[[661]]) fon un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan només tenia deu u onze anys<ref group="note">En círculs religiosos es discutix si fon el segon en adoptar la fe, després de [[Khadija bint Khuwàylid]], o el tercer, després de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]].</ref> i fon el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans[[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per matar-lo.
  
−
Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casamentl'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera muller [[Khadija bint Khuwàylid]]).
+
Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera dona [[Khadija bint Khuwàylid]]).
 
   
 
   
−
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com aportaestendard i dues vegades com a general, a [[Fadak]] el [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] el [[632]]. Va lluitar a la [[Batalla de Badr]] el[[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> a la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i a la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> el [[630]], de manera destacada. Després de lamort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] el [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] el[[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref>
+
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estendart i dos vegades com a general, en [[Fadak]] en [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] en [[632]]. Va lluitar en la [[Batalla de Badr]] en l'any[[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> a la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i a la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> el [[630]], de manera destacada. Després de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] en [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] el[[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref>
 +
 
 
== Els califats d'Abu-Bakr i Uthman ==
 
== Els califats d'Abu-Bakr i Uthman ==
 
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}}
 
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}}
−
En ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], varefusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, després en Fonconseller, així com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tenir cap càrrecexcepte el de lloctinent a [[Medina]] durant el viatge d'Umar a [[Síria]] i[[Palestina]]. En arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diversesvegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assassinat Uthman els omeies van fugir deMedina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Alid'acceptar el califat que suposadament va rebre el [[18 de juny]] del [[656]]esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament depart d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, vaser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]],governador de Síria i cosí d'Uthman.
+
Al ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], va refusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Després en Fonconseller, aixina com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en [[Medina]] durant el viage d'Umar a [[Síria]] i[[Palestina]]. Al arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diverses vegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assassinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el [[18 de juny]] de l'any [[656]] per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-659). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]],governador de Síria i cosí d'Uthman.  
 +
 
 
== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}
 
== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}
−
La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civilislàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'homes van marxar cap a[[Iraq]] on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar [[Bàssora]], pero Alíva reunir tropes a [[Kufa]] i va avançar cap a Bàssora; hi va havernegociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla delCamell]] el [[9 de desembre]] del [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr vanser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina.
+
La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Iraq]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla delCamell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.
−
Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebel·lió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir lavenjança establerta a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells quematen a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estatjusta per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma queels dos grups, en llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de [[Siffin]] ies van produir lluites parcials pero el juny o juliol del [[657]] es va acordaruna treva; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] del [[657]]. Muàwiyaportava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulls de l'Alcorà a les llances delsseus soldats, la qual cosa Fon considerada com una invitació a resoldre elconflicte consultant el llibre sant; la qüestió Fon sotmesa a arbitratge.El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost del[[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris iper tant la seua mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones teniamolta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena dedecisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es vandir harurites perquè es van quedar a [[Harura]], prop de Kufa. Alí en vaconvèncer una part pero la resta, units a altres opositors de [[Bàssora]], esvan reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren anomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).
+
 
 +
Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs exèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perquè es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).
 
   
 
   
−
El febrer del [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi vahaver dues reunions, una a [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], el gener del [[659]]. El veredicte a la primera trobada no Fonfet públic encara que sí que Fon comunicat a les dues parts i, pels que sabemdels esdeveniments posteriors, Fon evidentment desfavorable a Alí.  
+
En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.  
 
   
 
   
−
Aquest va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es vadirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el focus de rebel·lia delskharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (julioldel [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') en haver acceptat l'arbitratge, pero Alí va refusarfer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 dejuliol]] del [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va penedir. Entre elskharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentarles defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornara Kufa renunciant a la campanya.
+
Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (''kufr'') al haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendissin i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va arrepentir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Este fet va fer augmentarles defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.
−
+
 
−
A la reunió d'Adhruh, el giner del [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Aleshores elsàrbitres propongueren  descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'eleccióa una comissió, ara be, a la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Aquest vaenviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àrapsislàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és a dir a favor deMuàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que erafidel a Alí ([[659]]). El [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].
+
En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públicel veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavorss els àrbitres propongueren  descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pelgeneral omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir avançant cap al [[Iemen]].
 +
 
 +
 
 
== La mort d'Alí ==
 
== La mort d'Alí ==
−
Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en venjança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir Alí en una espasa enverinada ala porta d'una mesquita a [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de gener]]del [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], Fonidentificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donarorigen a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.
+
Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret proper a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.
−
Alí gaudeix de gran popularitat en el món musulmà,especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seumausoleu, objecte de gran veneració en els pelegrinatges chiïtes, es troba a laciutat de Najaf.
+
Alí fruix de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, es troba en la ciutat de Najaf.
 
== Vejau també ==
 
== Vejau també ==
 
* [[Ghadir al-Khumm]]
 
* [[Ghadir al-Khumm]]

Revisió de 18:32 5 oct 2014

Alí ibn Abi-Tàlib
Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg
Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació:
Naiximent: Data incerta entre 598 i 600
Lloc de naiximent: La Meca
Defunció: 27 de gener del 661
Lloc de defunció: Kufa

Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de giner de l'any661) fon un dels primers musulmans quan només tenia deu u onze anys[note 1] i fon el quart califa de l'Islam (656-659). Els musulmanschiïtes el consideren el primer i únic llegítim imam. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'Hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per matar-lo.

Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any 622 en Fàtima, filla de Mahoma i la seua primera dona Khadija bint Khuwàylid).

Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estendart i dos vegades com a general, en Fadak en 627/628 ial Iemen en 632. Va lluitar en la Batalla de Badr en l'any624,[1] a la campanya deKhàybar[2]i a la batalla d'Hunayn[3] el 630, de manera destacada. Després de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell en 656[4] i Siffín el657.[5]

Els califats d'Abu-Bakr i Uthman

Artícul principal → Abu-Bakr as-Siddiq.

Al ser elegit com a califa Abu-Bakr as-Siddiq, va refusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Després en Fonconseller, aixina com ho Fon d'Umar ibn al-Khattab sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en Medina durant el viage d'Umar a Síria iPalestina. Al arribar al poder Uthman ibn Affan el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny de l'any 656 per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-659). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya,governador de Síria i cosí d'Uthman.

La primera guerra civil islàmica

Artícul principal → primera fitna.

La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayribn al-Awwam el va obligar a combatre, esclatant la primera guerra civil islàmica. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap aIraq a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar Bàssora, pero Alí va reunir tropes en Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla delCamell el 9 de decembre de l'any 656 durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.

Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs exèrcits, es varen concentrar en la plana de Siffin i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any 657 es va acordar una treua; finalment el combat<refname=Mikaberidze/> es va produir el 28 de juliol de l'any 657. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussaal-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any 657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perquè es varen quedar en Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de Bàssora, es varen reagrupar a An-Nahrawan i foren nomenats khawàrij(kharigites).

En febrer de l'any 658 s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en Dúmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, en giner de l'any 659. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.

Este va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'Egipte (juliol de l'any 658). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (kufr) al haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendissin i el 17 de juliol de l'any 658 es va lliurar la batalla[6] que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va arrepentir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Este fet va fer augmentarles defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.

En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any 659, es va fer públicel veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavorss els àrbitres propongueren descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a Fars, Fon reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí (659). En 660 Medina i la Meca foren ocupades pelgeneral omeya Buixr ibn Artat, que va seguir avançant cap al Iemen.


La mort d'Alí

Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí,[7] en vengança per la matança d'An-Nahrawan, va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en Kufa, residència del califa, el 25 de giner de l'any 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fon identificat com un llogaret proper a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de Najaf o An-Najaf. Alí fruix de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, es troba en la ciutat de Najaf.

Vejau també

Notes

  1. ↑ Plantilla:Citar llibre
  2. ↑ (1993) [1], Islamic Books, pp. p.130. ISBN 1872531105.
  3. ↑ (2011) [2], ABC-CLIO, pp. p.84. ISBN 1598843370.
  4. ↑ (2007) [3], Greenwood Publishing Group, pp. p.190. ISBN 0313335370.
  5. ↑ (2011) [4], ABC-CLIO, pp. p.836. ISBN 1598843370.
  6. ↑ (2005) [5], Routledge, pp. p.657. ISBN 0415966906.
  7. ↑ (2011) [6], Liverpool University Press, pp. p.148. ISBN 1846316987.

Referències

Bibliografia

Commons

  • G. Levi della Vida, Il Califfato di Ali, 1913
  • F. Gabrielu, Sulle origini del movimento harigita,1941

Plantilla:Inicia taula Plantilla:Filera de successions Plantilla:Filera de successions Plantilla:Finalitza taula

Plantilla:ORDENA:Ali Ibn Abi-Talib Plantilla:Autoritat

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alí&oldid=72871»