Diferència entre les revisions de "Giordano Bruno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Giordano Bruno per [[Ettore Ferrari (1845-1929), Campo de' Fiori, Roma]] '''Giordano Bruno''' ...».)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Giordano Bruno Campo dei Fiori.jpg|thumb|250px|Giordano Bruno per [[Ettore Ferrari]] (1845-1929), [[Campo de' Fiori]], [[Roma]]]]
 
[[Image:Giordano Bruno Campo dei Fiori.jpg|thumb|250px|Giordano Bruno per [[Ettore Ferrari]] (1845-1929), [[Campo de' Fiori]], [[Roma]]]]
−
'''Giordano Bruno''' de naiximent '''Filippo Bruno''' ([[Nola]], [[Província de Nàpols|Nàpols]]; [[1548]]-[[Roma]]; [[17 de febrer]] de [[1600]]), fon un [[Astronomia|astrònom]], [[Filosofia|filòsof]] i [[poeta]] [[Itàlia|italià]].
+
'''Giordano Bruno''', de naiximent '''Filippo Bruno''', ([[Nola]], [[Província de Nàpols|Nàpols]]; [[1548]]-[[Roma]]; [[17 de febrer]] de [[1600]]) fon un [[Astronomia|astrònom]], [[Filosofia|filòsof]] i [[poeta]] [[Itàlia|italià]].
  
 
Les seues teories [[cosmologia|cosmològiques]] superaren el [[sistema copernicà|model copernicà]], puix propongué que el [[Sol]] era simplement una [[estrela]]; que l'univers havia de contindre un infinit número de [[Terra|mons]] habitats per [[animal]]s i sers inteligents. Membre de la [[Orde de Predicadors|Orde dels Dominics]], propongué en el camp [[teologia|teològic]] una forma particular de [[panteisme]], lo qual diferia considerablement de la visió cosmològica sostinguda per l'[[Iglesia catòlica]]. Pero no foren estos raonaments la causa de la seua condena sino les seues afirmacions teològiques, que ho portaren a ser condenat per les autoritats civils de Roma després de que la [[Inquisició]] romana ho trobà culpable de [[heregia]], fon cremat en la foguera. Després de la seua mort, el seu nom guanyà fama considerable, particularment en el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX|XX]].
 
Les seues teories [[cosmologia|cosmològiques]] superaren el [[sistema copernicà|model copernicà]], puix propongué que el [[Sol]] era simplement una [[estrela]]; que l'univers havia de contindre un infinit número de [[Terra|mons]] habitats per [[animal]]s i sers inteligents. Membre de la [[Orde de Predicadors|Orde dels Dominics]], propongué en el camp [[teologia|teològic]] una forma particular de [[panteisme]], lo qual diferia considerablement de la visió cosmològica sostinguda per l'[[Iglesia catòlica]]. Pero no foren estos raonaments la causa de la seua condena sino les seues afirmacions teològiques, que ho portaren a ser condenat per les autoritats civils de Roma després de que la [[Inquisició]] romana ho trobà culpable de [[heregia]], fon cremat en la foguera. Després de la seua mort, el seu nom guanyà fama considerable, particularment en el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX|XX]].

Revisió de 22:02 20 set 2014

Giordano Bruno per Ettore Ferrari (1845-1929), Campo de' Fiori, Roma

Giordano Bruno, de naiximent Filippo Bruno, (Nola, Nàpols; 1548-Roma; 17 de febrer de 1600) fon un astrònom, filòsof i poeta italià.

Les seues teories cosmològiques superaren el model copernicà, puix propongué que el Sol era simplement una estrela; que l'univers havia de contindre un infinit número de mons habitats per animals i sers inteligents. Membre de la Orde dels Dominics, propongué en el camp teològic una forma particular de panteisme, lo qual diferia considerablement de la visió cosmològica sostinguda per l'Iglesia catòlica. Pero no foren estos raonaments la causa de la seua condena sino les seues afirmacions teològiques, que ho portaren a ser condenat per les autoritats civils de Roma després de que la Inquisició romana ho trobà culpable de heregia, fon cremat en la foguera. Després de la seua mort, el seu nom guanyà fama considerable, particularment en el segle XIX i principis del XX.

Obres

  • 1582
    • Ars memoriae
    • De umbris idearum
    • Cantus Circaeus
    • De compendiosa architectura
    • Candelaio o Candelajo Comedia
  • 1583
    • Ars reminicendi Triginta Sigilli
    • Explicatio triginta sigillorum
    • Sigillus sigillorum
  • 1584
    • La Cena de le Ceneri
    • De la causa, principio, et Uno
    • De l'infinito universo et Mondi
    • Spaccio de la Bestia Trionfante
  • 1585
    • Cabala del cavallo Pegaseo - Asino Cillenico
    • De gli heroici furori
    • Figuratio Aristotelici Physiciauditus
  • 1586
    • Dialogi duo de Fabricii Mordentis Salernitani
    • Idiota triumphans
    • De somni interpretatione con l' Insomniun
    • Centun et viginti articuli denatura et mundo adversus peripateticos
    • Animadversiones circa lampaden lullianan
    • Lampas triginta statuarum
  • 1587
    • Delampade combinatoria Lulliana
    • De progresu et lampade venatoria logicorum
  • 1588
    • Oratio valedictoria
    • Camoeracensis Acrotismus
    • De specierum scrutinio
    • Articuli centum et sexaginta adversus huius tempestatis mathematicos atque Philosophos
    • De vinculis in Genere
  • 1589
    • Oratio consolatoria
  • 1591
    • De triplici minimo et mensura
    • De monade numero et figura
    • De innumerabilibus, immenso, et infigurabili
    • De imaginum, signorum et idearum compositione
  • 1595
    • Summa terminorum metaphisicorum
  • 1612
    • Artificium perorandi

Sense data:

  • Libri physicorum Aristotelis explanati
  • De magia - Theses de maxia
  • De magia mathematica
  • De rerum principiis et elementis et causis
  • Medicina Lulliana

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Giordano_Bruno&oldid=72230»