Diferència entre les revisions de "Dinosauri"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
| − | [[Image:Esqueletdinosauri.jpg| | + | [[Image:Esqueletdinosauri.jpg|300px|thumb|right|[[Triceratops]].]] |
'''Dunosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del mesozoic durant uns 160 millons d'anys, atenyint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que poseien les cames situadees per davall del cos, com els mamífers, i no pac als costats,com lamajor part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen clasificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aqüàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri. | '''Dunosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del mesozoic durant uns 160 millons d'anys, atenyint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que poseien les cames situadees per davall del cos, com els mamífers, i no pac als costats,com lamajor part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen clasificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aqüàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri. | ||
Revisió de 22:26 17 març 2009
Dunosàuria (gr. "fardachos terribles") o dinosauris és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del mesozoic durant uns 160 millons d'anys, atenyint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que poseien les cames situadees per davall del cos, com els mamífers, i no pac als costats,com lamajor part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen clasificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aqüàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.
Dinosàuria constituix un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fémur articulat en la pelvis per mig de còndil, disposat en àngul respecte de aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en la habilitat motriu. Els dinosauris se clasifiquen tradicionalment segón la estructura de la seua cadera.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Dinosaurio de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.