Diferència entre les revisions de "Palau Moja"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]] | [[Archiu:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]] | ||
| − | El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada en [[la Rambla]]. Fon feta construir | + | El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada en [[la Rambla]]. Fon feta construir en l'any [[1774]] pel marqués de [[Moja]] i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref> |
| − | En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el [[Palau (arquitectura)|palau]] fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier [[Antonio López y López]], primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar | + | En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any [[1865]], el [[Palau (arquitectura)|palau]] fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier [[Antonio López y López]], primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allojà [[Alfons XII d'Espanya]] en la seua visita a Barcelona. |
| − | Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi | + | Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep. |
| − | Part dels seus jardins | + | Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els [[almagasens SEPU]].<ref name="pc"/> |
| − | Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del | + | Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de [[decembre]] de [[2010]] se nomena Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref> |
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
Revisió de 09:32 17 abr 2014
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada en la Rambla. Fon feta construir en l'any 1774 pel marqués de Moja i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon Josep Mas i Dordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en 1784.[1]
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any 1865, el palau fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier Antonio López y López, primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any 1875,[1] i aquell any s'hi allojà Alfons XII d'Espanya en la seua visita a Barcelona.
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era príncep.
Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els almagasens SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[2] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de decembre de 2010 se nomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[3]
Vínculs externs
- Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja
- Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja
- Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner