Palau Moja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista general de l'edifici

El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba en el carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada en la Rambla. Fon feta construir en l'any 1774 pel marqués de Moja i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla migeval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon Josep Mas i Dordal, autor de l'iglésia de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en 1784.[1]

Al morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any 1865, el palau fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier Antonio López y López, primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any 1875,[1] i aquell any s'hi allojà el rei Alfons XII en la seua visita a Barcelona.

Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o el rei Joan Carles I, quan era príncep.

Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els almagasens SEPU.[1]

Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[2] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de decembre de 2010 se nomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[3]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]