Diferència entre les revisions de "Moraira"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{referencies}} {{Infoboxpobles | nom = Moraira | bandera = no | imageescut = Escut de Teulada.jpg | image = [[ArchivoLocalització~de~Teulada~respecte~del~Pa...».) |
(Pàgina nova, en el contingut: «{{referencies}} {{Infoboxpobles | nom = Moraira | bandera = no | imageescut = Escut de Teulada.jpg | image = [[ArchivoLocalització~de~Teulada~respecte~del~Pa...».) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| bandera = no | | bandera = no | ||
| imageescut = Escut de Teulada.jpg | | imageescut = Escut de Teulada.jpg | ||
| − | | image = [[ | + | | image = [[Archiu:Localització~de~Teulada~respecte~del~País~Valencià.png|95px|Localisacio de Teulada respecte a la Comunitat Valenciana]] [[Archiu:Teulada-Mapa~de~la~Marina~Alta.svg|165px|Localisacio de Teulada respecte a Marina Alta.]] |
| codprovincia = 03 | | codprovincia = 03 | ||
| partit = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Denia]] | | partit = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Denia]] | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
| web = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada] | | web = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada] | ||
}} | }} | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Moraira01.jpg|thumb|Vista urbana de Moraira]] |
| − | [[ | + | [[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]] |
'''Moraira''' es un nucleu de poblacio del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]]. | '''Moraira''' es un nucleu de poblacio del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]]. | ||
Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la Verge dels Desamparats, fon creada l'any 1974, sent erigida en el mateix edifici que a finals del segle XIX era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urba. | Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la Verge dels Desamparats, fon creada l'any 1974, sent erigida en el mateix edifici que a finals del segle XIX era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urba. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Orígenes i evolucio == | == Orígenes i evolucio == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]] |
Encara que el toponim Moraira es molt antic, l'actual nucleu de poblacio homonima s'originà molts segles despres de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del segle XVIII ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se despren de l'Informe Fabià i Fur (1791), possiblement relacionats en l'exportacio de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasenes del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa epoca (1797) no havia ninguna poblacio per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies poblacio alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.” | Encara que el toponim Moraira es molt antic, l'actual nucleu de poblacio homonima s'originà molts segles despres de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del segle XVIII ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se despren de l'Informe Fabià i Fur (1791), possiblement relacionats en l'exportacio de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasenes del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa epoca (1797) no havia ninguna poblacio per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies poblacio alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.” | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Senyes de poblacio == | == Senyes de poblacio == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:EsculturaA~Mari.jpg|thumb|left|Escultures d'Antoni Marí]] |
Les primeres sifres conegudes del numero de cases del nucleu de Moraira son de 1860. Segons el Nomenclátor de la Provincia de [[Alacant]] d'enguany el “caserío de Morayra, que està a 6'1 km de Teulada" conte en 38 cases, de les que hi ha 12 d'una planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles, 27 estan habitàdes permanentment, 1 temporalment i 10 no s'habiten. | Les primeres sifres conegudes del numero de cases del nucleu de Moraira son de 1860. Segons el Nomenclátor de la Provincia de [[Alacant]] d'enguany el “caserío de Morayra, que està a 6'1 km de Teulada" conte en 38 cases, de les que hi ha 12 d'una planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles, 27 estan habitàdes permanentment, 1 temporalment i 10 no s'habiten. | ||
Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de 1922 el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases. | Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de 1922 el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases. | ||
Revisió de 13:51 31 ago 2013
 |
Est artícul o secció necessita fonts o referències que apareguen en una publicació acreditada, com llibres de text o atres publicacions especialisades en el tema. |
Moraira es un nucleu de poblacio del terme municipal de Teulada, situat a 6 km. d'esta en la costa del Mediterraneu. Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la Verge dels Desamparats, fon creada l'any 1974, sent erigida en el mateix edifici que a finals del segle XIX era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urba.
Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, Club Nautic de Moraira, i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.
L'any 1969 l'escritor nortamerica Chester Himes s'instalà prop de Moraira, en el mateix terme de Teulada, a on vixque fins la seua mort a l'any 1984
Orígenes i evolucio
Encara que el toponim Moraira es molt antic, l'actual nucleu de poblacio homonima s'originà molts segles despres de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics (veta mari, port natural, rada o baïa) o la d'una partida rural. A finals del segle XVIII ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se despren de l'Informe Fabià i Fur (1791), possiblement relacionats en l'exportacio de la passa, encara que estaven situats prop del Pla de la Mar (“els Almagasenes del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa epoca (1797) no havia ninguna poblacio per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies poblacio alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”
Fins la tercera decada del segle XIX no podia prosperar la poblacio en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la pirateria maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de Argel pels francesos l'any 1830 acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat a les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en mes tranquilitat.
Fon cap a mijos del segle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despres, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del segle XIX.
Senyes de poblacio
Les primeres sifres conegudes del numero de cases del nucleu de Moraira son de 1860. Segons el Nomenclátor de la Provincia de Alacant d'enguany el “caserío de Morayra, que està a 6'1 km de Teulada" conte en 38 cases, de les que hi ha 12 d'una planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles, 27 estan habitàdes permanentment, 1 temporalment i 10 no s'habiten. Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de 1922 el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.
En Nomenclátor de la Provincia d'Alacant de 1940 la “Rada de Moraira” (considerada tambe com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres uss. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.
Posteriorment, cap als anys xixanta del segle XX comença l'aplegada del turisme i en ell l'ampliacio del caixco urba, primer en la construccio de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despres en l'apertura de nous carrers junt al cami del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la decada dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al oest a l'obrir-se un nou acces a la poblacio que comença junt a l'antiga casa de “la Per” i aplega fins la carretera de Moraira a Calp.