Diferència entre les revisions de "Joan Barral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat')
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Joan Barral i Pastor''' ([[Pego]], [[1871]] - [[Valéncia]], [[1954]]) fon un [[advocat]] i [[polític]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
 
'''Joan Barral i Pastor''' ([[Pego]], [[1871]] - [[Valéncia]], [[1954]]) fon un [[advocat]] i [[polític]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
  
Se llicencià en [[Dret]] en la [[Universitat de Valéncia]]. Fon un dels representants del sector moderat del [[Partit d'Unio Republicana Autonomiste]] (PURA), i junt en el cap del partit, [[Feliu Azzati]], defengué l'autonomia d'acció respecte al [[Partit Republicà Radical]] dirigit per [[Aleixandre Lerroux]].
+
Se llicencià en [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon un dels representants del sector moderat del [[Partit d'Unio Republicana Autonomiste]] (PURA), i junt en el cap del partit, [[Feliu Azzati]], defengué l'autonomia d'acció respecte al [[Partit Republicà Radical]] dirigit per [[Aleixandre Lerroux]].
  
 
Fon elegit [[diputat]] en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions generals de 1910]] i [[Alcalde de Valéncia]] en [[1914]]. Posteriorment la seua relevancia politica decaigué, pero continuà com destacat membre del partit.  
 
Fon elegit [[diputat]] en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions generals de 1910]] i [[Alcalde de Valéncia]] en [[1914]]. Posteriorment la seua relevancia politica decaigué, pero continuà com destacat membre del partit.  

Revisió de 14:02 7 març 2014

Joan Barral i Pastor (Pego, 1871 - Valéncia, 1954) fon un advocat i polític de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Se llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia. Fon un dels representants del sector moderat del Partit d'Unio Republicana Autonomiste (PURA), i junt en el cap del partit, Feliu Azzati, defengué l'autonomia d'acció respecte al Partit Republicà Radical dirigit per Aleixandre Lerroux.

Fon elegit diputat en el Congrés en les eleccions generals de 1910 i Alcalde de Valéncia en 1914. Posteriorment la seua relevancia politica decaigué, pero continuà com destacat membre del partit.

Durant la Segona Republica fon membre de la Confederacio Espanyola de Dretes Autonomes (CEDIXCA). A l'acabar la Guerra Civil, gràcies a les bones relacions que mantingué el seu partit en Joan March Ordinas, fon nomenat, entre atres càrrecs, president del consell d'administració de Transmediterranea i president de la Unió Naval del Llevant.

Referencias

  • Xavier Paniagua / Josep A. Duelles: Diccionari biografic de politics valencians 1810-2003. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X
  • Ficha en el Congrés dels Diputats.