Nació

Nació, en sentit estricte, té dos acepcions: la nació política, en el àmbit jurídic-polític, és un subjecte polític en el que residix la sobirania constituent d'un Estat; la nació cultural, concepte socio-ideològic més subjectiu i ambigu que el anterior, se pot definir a grans rascs, com una comunitat humana en certes característiques culturals comuns, a les que dota d'un sentit ètic-polític. En sentit lat nació s'emplea en variats significats: Estat, país, territori o habitants d'ells, étnia, poble i atres.

Nació en Espanya

Artícul principal → Nacionalismes d'Espanya.

La evolució social i política d'Europa cap a finals del sigle XIX fa eclosionar en Espanya multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells basats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en Suïssa). Tal és el cas especialment del País Vasc, Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana, i en part Andalusia, dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a finals del sigle XIX i s'incrementaren especialment després de la dictadura de Francisco Franco en el sorgiment de la democràcia.

Constitució de 1978

Esta Constitució se fonamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:

• El País Vasc, especialment en base en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aïllada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:

"El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituïx en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials).

"Catalunya, com a nacionalitat i per a accedir al seu autogovern, se constituïx en Comunitat Autònoma[...]",

• Galícia es definix també d'esta manera en el seu estatut de 1981:

"Galícia, nacionalitat històrica, se constituïx en Comunitat Autònoma per a accedir al seu autogovern,[...]."

• Les Illes Canàries, per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de 1996.

• El Regne de Valéncia se reconeix aixina mateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana."

En el eusquera (llengua prerromana), el valencià, el gallec i el català (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el castellà, oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de 1978, que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indissoluble":

"La Constitució se fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

El concepte de "nació" i "nacionalitat", en tot i això, no se definix (i des d'un principi s'utilisen en contraposició en el significat donat en atres països, en els quals tant pertenència a una nació com nacionalitat s'utilisen com equivalents", encara que se planteja la Nació espanyola com a nació, integrada per diverses nacionalitats i regions (en este sentit, Nació també com perteneix a un territori). El concepte de nacionalitat es troba de manera general en els estatuts, per eixemple d'Aragó o Andalusia:

"Aragó, en expressió de la seua unitat i identitat històriques com a nacionalitat, en el eixercici del dret a la autonomia[...]."

"Andalusia, com a expresió de la seua identitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, se constituïx en Comunitat Autònoma [...]"

El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense Portugal), més enclaus fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen énfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.

En térmens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excloent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.