Diferència entre les revisions de "Vicente Ramos"
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Va estudiar magisteri i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va llicenciar en [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1943]]. Va treballar en la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] i fon director honorari de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] d'[[Alacant]] des de [[1952]] fins a [[1983]], aixina com de la [[Casa Museu d'Azorín]]. Va crear les revistes [[Revista Verbo|Verbo]] i [[Revista Sigüenza|Sigüenza]]. En [[1957]] va impartir classes de [[llengua i lliteratura espanyola]] en [[Estocolm]]. Ha segut membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins]], de la [[Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]], de la [[Real Acadèmia d'Història]], i del [[Aula Gabriel Miró]]. Fon guanyador del [[Premi Valencià de Poesia]], i [[croniste oficial]] de la [[província de Valéncia]], també era [[fill adoptiu]] d'[[Alacant]] i [[Guadalest]]. | Va estudiar magisteri i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va llicenciar en [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1943]]. Va treballar en la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] i fon director honorari de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] d'[[Alacant]] des de [[1952]] fins a [[1983]], aixina com de la [[Casa Museu d'Azorín]]. Va crear les revistes [[Revista Verbo|Verbo]] i [[Revista Sigüenza|Sigüenza]]. En [[1957]] va impartir classes de [[llengua i lliteratura espanyola]] en [[Estocolm]]. Ha segut membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins]], de la [[Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]], de la [[Real Acadèmia d'Història]], i del [[Aula Gabriel Miró]]. Fon guanyador del [[Premi Valencià de Poesia]], i [[croniste oficial]] de la [[província de Valéncia]], també era [[fill adoptiu]] d'[[Alacant]] i [[Guadalest]]. | ||
| + | |||
| + | Vicente Ramos va ser Director Honorari Vitalici de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] de la [[CAM]], entitat que va dirigir des de la seua fundació fins a la seua jubilació en 1983. Va dirigir també la Casa Museu Azorín de [[Monóvar]] depenent de la mateixa entitat. Va ser ademés professor de la Universitat d'Estocolm. | ||
| + | |||
| + | Va dirigir durant anys la revista 'Idealidad' de la Caixa d'Aforros, sent impulsor o creador de revistes com 'Verp' o 'Sigüenza'. Va ser membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins Juan Gil Albert]], dependent de la Diputació Provincial. | ||
| + | |||
| + | Va destacar com a membre de les Acadèmies Espanyola i de l´història, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], de la de Lliteratura i Filosofia de Buenos Aires, Internacional de Neocastrum (Itàlia) i d'Alfonso X el Sabio de [[Múrcia]]. | ||
| + | |||
| + | Va ser Membre Honorari de l'[[Associació Nacional de Bibliotecaris]], de la d´Archivers i Arqueòlecs d'Espanya. Va ser també Croniste Oficial de la Província d'Alacant i de [[Guadalest]], Fill Adoptiu de la mateixa i d'Alacant sent Cavaller de l'Orde de la Dama d'Elig i de la de Sant Antón d'[[Oriola]], estant en possessió ademés de la Creu d'Orde Civil d'Alfonso X el Sabio. | ||
== Vicente Ramos en el valencianisme == | == Vicente Ramos en el valencianisme == | ||
Revisió de 06:15 24 ago 2015
Vicente Ramos Pérez (Guardamar del Segura, (Alacant), 7 de setembre de 1919 - Alacant, 2 de juny de 2011) era un filòsof, historiador i polític valencià.
Va estudiar magisteri i dret en l'Universitat de Valéncia i es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'Universitat Central de Madrit en 1943. Va treballar en la Caixa d'Aforros del Mediterràneu i fon director honorari de la Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant des de 1952 fins a 1983, aixina com de la Casa Museu d'Azorín. Va crear les revistes Verbo i Sigüenza. En 1957 va impartir classes de llengua i lliteratura espanyola en Estocolm. Ha segut membre de l'Institut d'Estudis Alacantins, de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, de la Real Acadèmia d'Història, i del Aula Gabriel Miró. Fon guanyador del Premi Valencià de Poesia, i croniste oficial de la província de Valéncia, també era fill adoptiu d'Alacant i Guadalest.
Vicente Ramos va ser Director Honorari Vitalici de la Biblioteca Gabriel Miró de la CAM, entitat que va dirigir des de la seua fundació fins a la seua jubilació en 1983. Va dirigir també la Casa Museu Azorín de Monóvar depenent de la mateixa entitat. Va ser ademés professor de la Universitat d'Estocolm.
Va dirigir durant anys la revista 'Idealidad' de la Caixa d'Aforros, sent impulsor o creador de revistes com 'Verp' o 'Sigüenza'. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Alacantins Juan Gil Albert, dependent de la Diputació Provincial.
Va destacar com a membre de les Acadèmies Espanyola i de l´història, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, de la de Lliteratura i Filosofia de Buenos Aires, Internacional de Neocastrum (Itàlia) i d'Alfonso X el Sabio de Múrcia.
Va ser Membre Honorari de l'Associació Nacional de Bibliotecaris, de la d´Archivers i Arqueòlecs d'Espanya. Va ser també Croniste Oficial de la Província d'Alacant i de Guadalest, Fill Adoptiu de la mateixa i d'Alacant sent Cavaller de l'Orde de la Dama d'Elig i de la de Sant Antón d'Oriola, estant en possessió ademés de la Creu d'Orde Civil d'Alfonso X el Sabio.
Vicente Ramos en el valencianisme
Durant la Transició Espanyola va destacar per ser un dels pensadors valencianistes més destacats en Alacant. En 1978 publica un llibre que obté certa repercussió "Pancatalanismo entre valencianos". En 1980 va formar part de l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà Josep Boronat. Va intentar crear el partit Unió Provincial Alacantina, pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en Unió Valenciana del quan arribà a ser president nacional. Dins de la Coalició Popular, fon triat diputat per la província d'Alacant en les Eleccions generals d'Espanya de 1982. En 1983 va abandonar Unió Valenciana i es va integrar dins del Grup Mixt fins a 1986. També era membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
En 2006 va rebre la Medalla al Mèrit Hernandiano de la Fundació Miguel Hernández.
Obres
- Literatura alicantina 1839-1939 (1966)
- Historia de la provincia de Alicante y su capital (1971)
- La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-1974)
- Pancatalanismo entre valencianos (1978)
- Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante (1988-1992)
- Alicante en el franquismo' (1992-1994)
- Historia de la Diputación Provincial de Alicante (2000-2002).