Diferència entre les revisions de "Caiguda de l'Imperi Romà"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. | * el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans. | ||
* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació. | * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació. | ||
| − | * crisis de la classe | + | * crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals. |
* un greu descens demogràfic. | * un greu descens demogràfic. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. | ||
| − | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". | + | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. |
| − | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre | | + | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |llinage=Riera |nom=Albert V. |llinage2=Rosselló |nom2=Miquel |títul=Romans i visigots a les terres valencianes |capítul=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERIODO VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> |
== Referencies == | == Referencies == | ||
Revisió de 16:26 14 març 2013
La caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterràneu. La civilisació romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
El triumf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el gran a finals del segle IV, consolidava encara més esta unitat. Pero, en aquell moment, este immens imperi patia una greu crisis que a la llarga acabaria en la seua existència. Era un jagant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.
Alguns síntomes d'esta decadència eren:
- la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.
- la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
- el retrocés del comerç per l'excés d'imposts que havien de pagar els comerciants i artesans.
- la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instalades en les seues vil·les de recreació.
- crisis de la classe mija, angoixada per les pressions fiscals.
- un greu descens demogràfic.
L'eixèrcit es conservava encara fort, a pesar de que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.
A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient Valent l'any 378 enfront dels visigots, a la Batalla d'Adrianòpolis, va ser un seriós avís.
El seu successor Teodosi I el gran (379-395) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Pero quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a Honori Occident i a Arcadi l'Orient. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'Imperi Bizantí, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.[1]