Diferència entre les revisions de "Murta"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:MurtaCentenaria.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]] | [[Image:MurtaCentenaria.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]] | ||
| − | La '''murta''' (Myrtus communis) | + | La '''murta''' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]]. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| − | Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles | + | Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], esta considerat un dels eixemplars mes grans d'[[Europa]]. |
==Usos== | ==Usos== | ||
| − | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts | + | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics. |
==Distribució== | ==Distribució== | ||
| − | La '''murta''' està molt expandida en la | + | La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie. |
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes aromàtiques]] | ||
| + | [[Categoria:Flors]] | ||
Revisió de 11:17 20 març 2013
La murta (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.
Descripció
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, esta considerat un dels eixemplars mes grans d'Europa.
Usos
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
Distribució
La murta està molt expandida en la regió mediterranea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Argelia i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.