Dinamarca

Dinamarca (en danés, Danmark, significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de Europa, el més meridional dels països nòrdics i també el de menor extensió. Oficialment, el Regne de Dinamarca (en danés, Kongeriget Danmark) és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Feroe.

Dinamarca forma part de Escandinàvia i només té frontera en Alemanya, encara que des de 1999 està unit per carretera i ferrocarril en Suècia, a través del pont d'Oresund. El territori danés està compost per la península de Jutlàndia (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009). Dinamarca està totalment rodejada pel mar del Nort i el mar Bàltic, a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són Selandia (Sjælland), Fiònia (Fyn), Vendsyssel-Thy, Lolland i Bornholm, la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.

Dinamarca és una monarquia constitucional des de 1849, data en que va quedar abolida la monarquia absoluta que havia regit el país des de 1660, i es va convertir en monarquia parlamentària en 1901. En termes de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la casa imperial del Japó, a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la Unió Europea (encara que no utilisa el euro). Quan el país es va adherir a la CEE en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en 1985. També es va convertir en un membre fundador de la OTAN en 1949, acabant en la tradicional política de neutralitat que havia sostingut fins a eixe moment.

Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat agrícola, gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria naval. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un estat de benestar garantisant l'accés a servicis públics des que en 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial.

• L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i qualitat de vida.

• Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta qualitat de vida.

• Dinamarca té els salaris més alts del món, segons un estudi publicat pel UBS (Unió de Bancs Suissos) en el 2009.

Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.

• Segons el Índex de Pau Global 2009, Dinamarca és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per Nova Zelanda.

• Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index.

• Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis Forbes, 2009.

• En 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca Copenhaguen com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global (GaWC), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, només sobrepassada per Londres i Paris.

Enllaços externs

• Govern de Dinamarca
• La Casa Real Danesa
• Pàgina oficial de Dinamarca
• Visita Dinamarca
• Misage del embaixador sobre el regne danés i la caça de ballenes
• Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen(COP15)