Diferència entre les revisions de "Androdon aequatorialis"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''colibrí piquidentado''' | El '''colibrí piquidentado''' o '''pico de dent blancuzco''' ('''''Androdon aequatorialis'''''), també denominat '''colibrí pique dent''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Trochilidae]], l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] '''''Androdon'''''. És natiu de l'extrem surest d'[[América Central]] i noroest d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx per la [[Va chocar biogeográfico|regió del Va chocar]] des de l'extrem oriental de [[Panamà]] ([[Província de Darién|Darién]]), cap al sur per l'oest de [[Colòmbia]] (des de [[Va chocar]]), fins al noroest d'[[Equador]] (oest de [[província de Pichincha|Pichincha]]). | Es distribuïx per la [[Va chocar biogeográfico|regió del Va chocar]] des de l'extrem oriental de [[Panamà]] ([[Província de Darién|Darién]]), cap al sur per l'oest de [[Colòmbia]] (des de [[Va chocar]]), fins al noroest d'[[Equador]] (oest de [[província de Pichincha|Pichincha]]). | ||
Esta espècie és un resident comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] de [[pluvisilva|selves humides]] primàries des del [[nivell de la mar]] fins als 1100 [[metro|m]] d'[[altitut]]. Forrajea des de l'estrat baix fins al mig del bosc; ocasionalment és trobat en les vores del bosc o en creiximents secundaris a lo llarc de quebrades. | Esta espècie és un resident comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: el [[sotobosque]] de [[pluvisilva|selves humides]] primàries des del [[nivell de la mar]] fins als 1100 [[metro|m]] d'[[altitut]]. Forrajea des de l'estrat baix fins al mig del bosc; ocasionalment és trobat en les vores del bosc o en creiximents secundaris a lo llarc de quebrades. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix 13,5 [[cm]] de llongitut i pesa 9 [[gram|g]] el macho i entre 5,5 i 7 g la femella. El pico és negre i molt llarc, aplega a medir 4 cm, llaugerament recurvado, en lleu gancho apical i mandíbula groga. La corona i rabadilla són cobrizo-morades, les supracaudales blanques i negruzcas, la coa grisa és redonejada, en àpiç blanc; les parts inferiors són blancuzcas estriadas de negruzco i les parts superiors verts. La femella és com el macho, pero sense el gancho en el pico, en la corona més apagada i menys estriada per davall. | Medix 13,5 [[cm]] de llongitut i pesa 9 [[gram|g]] el macho i entre 5,5 i 7 g la femella. El pico és negre i molt llarc, aplega a medir 4 cm, llaugerament recurvado, en lleu gancho apical i mandíbula groga. La corona i rabadilla són cobrizo-morades, les supracaudales blanques i negruzcas, la coa grisa és redonejada, en àpiç blanc; les parts inferiors són blancuzcas estriadas de negruzco i les parts superiors verts. La femella és com el macho, pero sense el gancho en el pico, en la corona més apagada i menys estriada per davall. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
La seua dieta es compon del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors de arbustos i [[epífitas]] tals com [[Ericaceae]] i [[Gesneriaceae]]. També s'alimenta de menuts [[Insecta|insectes]], el pico serrat està perfectament adequat per a colectar les seues principals preses, [[Araneae|aranyes]], en fulls, cavitats en barrancs o forats estrets; ocasionalemente, busca per assuts en el seu pico ganchudo en fulls morts retortillats. | La seua dieta es compon del [[Néctar (botànica)|néctar]] de flors de arbustos i [[epífitas]] tals com [[Ericaceae]] i [[Gesneriaceae]]. També s'alimenta de menuts [[Insecta|insectes]], el pico serrat està perfectament adequat per a colectar les seues principals preses, [[Araneae|aranyes]], en fulls, cavitats en barrancs o forats estrets; ocasionalemente, busca per assuts en el seu pico ganchudo en fulls morts retortillats. | ||
===Vocalisació=== | ===Vocalisació=== | ||
La vora és una frase repetida contínuament, de timbre alt, generalment en tres notes «''tsi-tsii-tsek...tsi-tsii-tsek...''» en més émfasis en la segona, donada en més freqüència en el ''[[Lek (comportament animal)|lek]]'' a on s'agrupen varis machos. Mentres s'alimenta o en vol dona un reclam curt i repetit, com un zumbido «''tzek''». | La vora és una frase repetida contínuament, de timbre alt, generalment en tres notes «''tsi-tsii-tsek...tsi-tsii-tsek...''» en més émfasis en la segona, donada en més freqüència en el ''[[Lek (comportament animal)|lek]]'' a on s'agrupen varis machos. Mentres s'alimenta o en vol dona un reclam curt i repetit, com un zumbido «''tzek''». | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''A. aequatorialis'' i el gènero ''Androdon'' varen ser descrits per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[John Gould]] en 1863 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Equador». | L'espècie ''A. aequatorialis'' i el gènero ''Androdon'' varen ser descrits per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[John Gould]] en 1863 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Equador». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric masculí «''Androdon''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''anēr, andros''» que significa ‘home’, i «''odous, odōn''» que significa ‘dent’; i el nom de l'espècie «''aequatorialis''», en [[idioma llatí|llatí]] s'aplica comunament a espècies originàries d'Equador. | El nom genèric masculí «''Androdon''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''anēr, andros''» que significa ‘home’, i «''odous, odōn''» que significa ‘dent’; i el nom de l'espècie «''aequatorialis''», en [[idioma llatí|llatí]] s'aplica comunament a espècies originàries d'Equador. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. | És [[monotípica]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:34 8 jul 2026
El colibrí piquidentado o pico de dent blancuzco (Androdon aequatorialis), també denominat colibrí pique dent, és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Androdon. És natiu de l'extrem surest d'América Central i noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la regió del Va chocar des de l'extrem oriental de Panamà (Darién), cap al sur per l'oest de Colòmbia (des de Va chocar), fins al noroest d'Equador (oest de Pichincha).
Esta espècie és un resident comú en els seus hàbitats naturals: el sotobosque de selves humides primàries des del nivell de la mar fins als 1100 m d'altitut. Forrajea des de l'estrat baix fins al mig del bosc; ocasionalment és trobat en les vores del bosc o en creiximents secundaris a lo llarc de quebrades.
Descripció
Medix 13,5 cm de llongitut i pesa 9 g el macho i entre 5,5 i 7 g la femella. El pico és negre i molt llarc, aplega a medir 4 cm, llaugerament recurvado, en lleu gancho apical i mandíbula groga. La corona i rabadilla són cobrizo-morades, les supracaudales blanques i negruzcas, la coa grisa és redonejada, en àpiç blanc; les parts inferiors són blancuzcas estriadas de negruzco i les parts superiors verts. La femella és com el macho, pero sense el gancho en el pico, en la corona més apagada i menys estriada per davall.
Comportament
Alimentació
La seua dieta es compon del néctar de flors de arbustos i epífitas tals com Ericaceae i Gesneriaceae. També s'alimenta de menuts insectes, el pico serrat està perfectament adequat per a colectar les seues principals preses, aranyes, en fulls, cavitats en barrancs o forats estrets; ocasionalemente, busca per assuts en el seu pico ganchudo en fulls morts retortillats.
Vocalisació
La vora és una frase repetida contínuament, de timbre alt, generalment en tres notes «tsi-tsii-tsek...tsi-tsii-tsek...» en més émfasis en la segona, donada en més freqüència en el lek a on s'agrupen varis machos. Mentres s'alimenta o en vol dona un reclam curt i repetit, com un zumbido «tzek».
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie A. aequatorialis i el gènero Androdon varen ser descrits per primera volta pel ornitólogo britànic John Gould en 1863 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «Equador».
Etimologia
El nom genèric masculí «Androdon» es compon de les paraules del grec «anēr, andros» que significa ‘home’, i «odous, odōn» que significa ‘dent’; i el nom de l'espècie «aequatorialis», en llatí s'aplica comunament a espècies originàries d'Equador.
Taxonomia
És monotípica.