Diferència entre les revisions de "Tringa flavipes"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'Norteamérica' a 'Nortamèrica' |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''archibebe patigualdo chic'''<ref>[[Anex:Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espa%C3%B1ona de Ornitolog%C3%ADa]]</ref> o '''playero menor de pates grogues'''<ref>https://ebird.org/species/lesyel/</ref> (''Tringa flavipes''), també conegut en [[Chile]] com '''pitotoy chic'''<ref>https://www.avesdechile.cl/037.htm</ref> i en [[Veneçola]] com '''tigüi-tigüe chic''',<ref>http://uvo.ciens.ucv.ve/wp-content/uploads/2012/01/NOMS-COMUNS-#AVE-DE-VENEÇOLA-4ta-EDICION-2017.pdf</ref> és un [[au limícola]] de talla mijana, similar en apariència a ''[[Tringa melanoleuca]]''. No obstant, no està relacionat cercanamente a est, sino a ''[[Tringa semipalmata]]'' d'apariència menys similar, llevat pel [[plomall]] del coll, en un patró fi i dens característic en la seua temporada reproductiva.<ref>'''Pereira''', Sérgio Luiz & '''Baker''', Alan J. (2005): Multiple Gene Evidence for Parallel Evolution and Retention of Ancestral Morphological States in the Shanks (Charadriiformes: Scolopacidae). ''[[Condor (revista)|Condor]]'' '''107'''(3): 514–526. [[Digital Object Identifier|DOI]]: 10.1650/0010-5422(2005)107[0514:MGEFPE]2.0.CO;2 [http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract&issn=0010-5422&volume=107&issue=03&page=0514 HTML abstract]</ref> El seu [[hàbitat]] reproductiu exclusiu ho constituïxen els clars secs prop d'[[estany]]s, [[estany]]s i camps inundats en les regions [[Taiga|boscoses boreales]] d'[[Amèrica del Nort| | El '''archibebe patigualdo chic'''<ref>[[Anex:Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espa%C3%B1ona de Ornitolog%C3%ADa]]</ref> o '''playero menor de pates grogues'''<ref>https://ebird.org/species/lesyel/</ref> (''Tringa flavipes''), també conegut en [[Chile]] com '''pitotoy chic'''<ref>https://www.avesdechile.cl/037.htm</ref> i en [[Veneçola]] com '''tigüi-tigüe chic''',<ref>http://uvo.ciens.ucv.ve/wp-content/uploads/2012/01/NOMS-COMUNS-#AVE-DE-VENEÇOLA-4ta-EDICION-2017.pdf</ref> és un [[au limícola]] de talla mijana, similar en apariència a ''[[Tringa melanoleuca]]''. No obstant, no està relacionat cercanamente a est, sino a ''[[Tringa semipalmata]]'' d'apariència menys similar, llevat pel [[plomall]] del coll, en un patró fi i dens característic en la seua temporada reproductiva.<ref>'''Pereira''', Sérgio Luiz & '''Baker''', Alan J. (2005): Multiple Gene Evidence for Parallel Evolution and Retention of Ancestral Morphological States in the Shanks (Charadriiformes: Scolopacidae). ''[[Condor (revista)|Condor]]'' '''107'''(3): 514–526. [[Digital Object Identifier|DOI]]: 10.1650/0010-5422(2005)107[0514:MGEFPE]2.0.CO;2 [http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract&issn=0010-5422&volume=107&issue=03&page=0514 HTML abstract]</ref> El seu [[hàbitat]] reproductiu exclusiu ho constituïxen els clars secs prop d'[[estany]]s, [[estany]]s i camps inundats en les regions [[Taiga|boscoses boreales]] d'[[Amèrica del Nort|Nortamèrica]], des d'[[Alaska]] fins a [[Quebec]]. | ||
[[Migració animal|Migra]] cap al sur, des de la zona del [[golf de Mèxic]] fins al sur d'[[Amèrica del Sur]] i existixen alguns registres de la seua presència en [[Europa oriental]] i [[Gran Bretanya]]. | [[Migració animal|Migra]] cap al sur, des de la zona del [[golf de Mèxic]] fins al sur d'[[Amèrica del Sur]] i existixen alguns registres de la seua presència en [[Europa oriental]] i [[Gran Bretanya]]. | ||
Revisió de 16:44 7 jul 2026
El archibebe patigualdo chic[1] o playero menor de pates grogues[2] (Tringa flavipes), també conegut en Chile com pitotoy chic[3] i en Veneçola com tigüi-tigüe chic,[4] és un au limícola de talla mijana, similar en apariència a Tringa melanoleuca. No obstant, no està relacionat cercanamente a est, sino a Tringa semipalmata d'apariència menys similar, llevat pel plomall del coll, en un patró fi i dens característic en la seua temporada reproductiva.[5] El seu hàbitat reproductiu exclusiu ho constituïxen els clars secs prop d'estanys, estanys i camps inundats en les regions boscoses boreales d'Nortamèrica, des d'Alaska fins a Quebec.
Migra cap al sur, des de la zona del golf de Mèxic fins al sur d'Amèrica del Sur i existixen alguns registres de la seua presència en Europa oriental i Gran Bretanya.
S'alimenta en aigües someras, principalment d'insectes, menuts peixos i crustacis, usant a voltes la seua pico per a regirar les aigües.
El seu reclam és més suau que el de Tringa melanoleuca.
- ↑ Anex:Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Españona de Ornitología
- ↑ https://ebird.org/species/lesyel/
- ↑ https://www.avesdechile.cl/037.htm
- ↑ http://uvo.ciens.ucv.ve/wp-content/uploads/2012/01/NOMS-COMUNS-#AVE-DE-VENEÇOLA-4ta-EDICION-2017.pdf
- ↑ Pereira, Sérgio Luiz & Baker, Alan J. (2005): Multiple Gene Evidence for Parallel Evolution and Retention of Ancestral Morphological States in the Shanks (Charadriiformes: Scolopacidae). Condor 107(3): 514–526. DOI: 10.1650/0010-5422(2005)107[0514:MGEFPE]2.0.CO;2 HTML abstract