Diferència entre les revisions de "Pyrrhocorax pyrrhocorax"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''chova piquirroja'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 14|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] | La '''chova piquirroja'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 14|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China|China]]. | ||
El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus|nabius]]. | El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus|nabius]]. | ||
Revisió de 11:28 7 jul 2026
La chova piquirroja[1] o chova de pico roig[2] (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae. Les huit subespecies viuen en Espanya, Irlanda i Gran Bretanya fins a Àsia Central, la Índia i China.
El seu plomall és negre en reflexos iridiscents, el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu anomenada és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les plomes primàries per llarc temps. És monógama i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella posa de tres a cinc ous. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com cireras i nabius.
Encara que propensa a la depredación i el parasitisme, la principal amenaça són els canvis en les pràctiques agrícoles, que conduïxen a la reducció de la població, extincions locals o distribucions fragmentades en Europa; no obstant, l'au no està globalment amenaçada. A la seua volta, la chova va estar associada en la piromanía i té vínculs en sant Tomás Becket i el comtat de Cornualles. Està representat en els sagells postals de varis països, incloent la Illa de Man i Gàmbia.