Diferència entre les revisions de "Arbre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
Un '''arbre''' es una planta capaç de desenrrollar-se a determinada altura de la terra, per lo general de mes de set metros. Els arbres es caracterisen per tindre una arraïl pivotant, brot llenyos de tipo mare, que formen les branques molt per damunt del sol.   
+
Un '''arbre''' és una planta capaç de desenrrollar-se a determinada altura de la terra, per lo general de més de set metros. Els arbres es caracterisen per tindre una arraïl pivotant, brot llenyós de tipo mare, que formen les branques molt per damunt del sol.   
Els arbres son plantes perennes que viuen des de fa varis anys, a menut decades o inclós sigles, com [[secuoyas]] i [[jequitibás]]. Un arbre de fusta roja pot tindre un centenar de metros d'altura.
+
Els arbres són plantes perennes que viuen varis [[any|anys]], a menut décades o inclús sigles, com [[secuoyas]] i [[jequitibás]]. Un arbre de fusta roja pot tindre un centenar de metros d'altura.
  
 
== La vida d'un arbre ==
 
== La vida d'un arbre ==
  
*La germinació: la llavor de la [[fruïta]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua.
+
*La germinació: la llavor de la [[fruita]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la planta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. És ella la que donarà recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'afonen cap avall. Est és el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstàcul o si la resistència és molt forta, l'arraïl bordeja dit obstàcul, i després torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl està en un terreny d'humidat pot prendre una direcció obliqua.
*La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necesaris per a la formació de la planta que deu creixer i brotar. Creixerá verticalment, es el geotropisme negatiu que actúa en la direcció oposta de la que actúa sobre l'arraïl.
+
 
 +
*La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necessaris per a la formació de la planta que deu créixer i brotar. Creixerà verticalment, es el geotropisme negatiu que actua en la direcció oposta de la que actua sobre l'arraïl.
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Arbres]]

Revisió de 20:15 24 feb 2011

Un arbre és una planta capaç de desenrrollar-se a determinada altura de la terra, per lo general de més de set metros. Els arbres es caracterisen per tindre una arraïl pivotant, brot llenyós de tipo mare, que formen les branques molt per damunt del sol. Els arbres són plantes perennes que viuen varis anys, a menut décades o inclús sigles, com secuoyas i jequitibás. Un arbre de fusta roja pot tindre un centenar de metros d'altura.

La vida d'un arbre

  • La germinació: la llavor de la fruita, que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la planta respira i emitix dioxit de carbono. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. És ella la que donarà recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'afonen cap avall. Est és el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la Terra. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstàcul o si la resistència és molt forta, l'arraïl bordeja dit obstàcul, i després torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl està en un terreny d'humidat pot prendre una direcció obliqua.
  • La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necessaris per a la formació de la planta que deu créixer i brotar. Creixerà verticalment, es el geotropisme negatiu que actua en la direcció oposta de la que actua sobre l'arraïl.