Diferència entre les revisions de "Artur Mas"
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Artur Mas és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l'Universitat de Barcelona. Abans de ser investit president, fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys [[1987]] i [[1995]], diputat durant les llegislatures VI, VII, VIII, IX, X i XI del Parlament de Catalunya ([[1995]]-[[2016]]), i conseller en varis eixecutius autonòmics de [[Jordi Pujol]]. De l'any [[2012]] fins a la seua dissolució en l'any [[2016]] fon president del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC). En [[juliol]] de l'any [[2016]] fon elegit en primàries president del PDeCAT, càrrec del que dimití en [[giner]] de [[2018]]. | Artur Mas és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l'Universitat de Barcelona. Abans de ser investit president, fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys [[1987]] i [[1995]], diputat durant les llegislatures VI, VII, VIII, IX, X i XI del Parlament de Catalunya ([[1995]]-[[2016]]), i conseller en varis eixecutius autonòmics de [[Jordi Pujol]]. De l'any [[2012]] fins a la seua dissolució en l'any [[2016]] fon president del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC). En [[juliol]] de l'any [[2016]] fon elegit en primàries president del PDeCAT, càrrec del que dimití en [[giner]] de [[2018]]. | ||
== Cites == | |||
{{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 10:23 19 abr 2026
| Artur Mas i Gavarró | |||
|---|---|---|---|
| Archiu:Artur Mas - Fotografia oficial.jpg | |||
| Artus Mas en l'any 2011 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste i polític. | ||
| Naiximent: | 31 de giner de 1956 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de giner de 1956), és un economiste i polític espanyol d'ideologia lliberal, nacionalista i independentista catalana, associat al Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) de 2016 a 2023, i president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2010 i 2016.
Artur Mas és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l'Universitat de Barcelona. Abans de ser investit president, fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1987 i 1995, diputat durant les llegislatures VI, VII, VIII, IX, X i XI del Parlament de Catalunya (1995-2016), i conseller en varis eixecutius autonòmics de Jordi Pujol. De l'any 2012 fins a la seua dissolució en l'any 2016 fon president del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En juliol de l'any 2016 fon elegit en primàries president del PDeCAT, càrrec del que dimití en giner de 2018.
Cites
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
- Convergència i Unió (CiU)
- Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)
Referències
[editar | editar còdic]- «Mas, investido presidente con la abstención del PSC». El País
- Sastre, Daniel G. (2013). «Mas pierde la apuesta soberanista». Barcelona (España): El Mundo
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nagel, Klaus-Jürgen (2015). «Religion and the political accommodation of Catalonia. A non relation?» ISBN 978-1-138-02414-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Artur Mas.