Diferència entre les revisions de "Rutaceae"
(Text reemplaça - ' muntanya ' a ' montanya ') |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | La família '''Rutaceae''', coneguda popularment com la família dels [[cítrics]], és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes | + | La família '''Rutaceae''', coneguda popularment com la família dels [[cítrics]], és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d'elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d'olis essencials. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
- '''Fulla''': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents. | - '''Fulla''': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents. | ||
| − | - '''Tija''': llenyosa en la majoria | + | - '''Tija''': llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees. |
- '''Flor''': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos. | - '''Flor''': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos. | ||
| − | - '''Fruit''': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com | + | - '''Fruit''': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com ''Ruta'' pot ser una càpsula o esquizocarp. |
- '''Olor''': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica. | - '''Olor''': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica. | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
== Gèneros principals == | == Gèneros principals == | ||
| − | - | + | - ''Citrus'' – [[taronger]], [[llimera]], cidre… |
| − | - | + | - ''Ruta'' – [[ruda]] (''Ruta chalepensis, Ruta graveolens'') |
| − | - | + | - ''Dictamnus'' – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea |
| − | - | + | - ''Murraya'' – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica |
| − | - | + | - ''Zanthoxylum'' – arbre en [[fusta]] densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan) |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
- Plantes hoste per a larves de palometes (com [[''Papilio machaon'']] en ''Ruta'') | - Plantes hoste per a larves de palometes (com [[''Papilio machaon'']] en ''Ruta'') | ||
| − | - Olor intens com a repelent natural | + | - Olor intens com a repelent natural d'herbívors i plagues |
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| − | - '''Alimentació''': molts fruits com la taronja o la llima. | + | - '''Alimentació''': molts fruits com la [[taronja]] o la [[llima]]. |
- '''Medicina tradicional''': [[''Ruta chalepensis'']] i [['''Ruta graveolens''']] usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució). | - '''Medicina tradicional''': [[''Ruta chalepensis'']] i [['''Ruta graveolens''']] usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució). | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
- '''Jardineria''': espècies com ''Murraya paniculata'' o ''Citrus sinensis'' per valor ornamental i olfatiu. | - '''Jardineria''': espècies com ''Murraya paniculata'' o ''Citrus sinensis'' per valor ornamental i olfatiu. | ||
| − | - '''Indústria cosmètica i farmacèutica''': extracció | + | - '''Indústria cosmètica i farmacèutica''': extracció d'olis essencials. |
== Distribució == | == Distribució == | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en: | La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en: | ||
| − | - [[Regions tropicals i subtropicals]] | + | - [[Regions tropicals i subtropicals]] d'[[Àsia]] i [[Amèrica]] |
- [[Mig mediterràneu]] (Ruta, Citrus cultivats) | - [[Mig mediterràneu]] (Ruta, Citrus cultivats) | ||
| − | - [[Àfrica]] oriental i | + | - [[Àfrica]] oriental i sur |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden | + | Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore's amenaçades per: |
- Sobreexplotació per ús medicinal | - Sobreexplotació per ús medicinal | ||
| − | - Urbanisació i pèrdua | + | - Urbanisació i pèrdua d'hàbitats naturals |
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages | - Poca capacitat de dispersió de les formes salvages | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana] | |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 18:00 7 ago 2025
| Rutaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Sapindales | ||
| Família | Rutaceae | ||
| Gènero | Citrus, Ruta, Dictamnus, Murraya, entre atres | ||
| Espècie | més de 1.600 espècies | ||
La família Rutaceae, coneguda popularment com la família dels cítrics, és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d'elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d'olis essencials.
Descripció
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:
- Fulla: alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.
- Tija: llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.
- Flor: generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.
- Fruit: varia segons el gènero, pero en els cítrics és un hesperidi, en atres com Ruta pot ser una càpsula o esquizocarp.
- Olor: totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.
Hàbitat
Preferixen climes temperats càlits i zones mediterrànees:
- Bancals i màrgens pedregosos
- Zones de montanya baixa i solanes
- Cultivades en zones agrícoles per a obtindre fruit o extraccions aromàtiques
Gèneros principals
- Citrus – taronger, llimera, cidre…
- Ruta – ruda (Ruta chalepensis, Ruta graveolens)
- Dictamnus – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea
- Murraya – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica
- Zanthoxylum – arbre en fusta densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan)
Importància ecològica
- Font de néctar per a insectes polinisadors
- Plantes hoste per a larves de palometes (com ''Papilio machaon'' en Ruta)
- Olor intens com a repelent natural d'herbívors i plagues
Usos humans
- Alimentació: molts fruits com la taronja o la llima.
- Medicina tradicional: ''Ruta chalepensis'' i '''Ruta graveolens''' usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució).
- Jardineria: espècies com Murraya paniculata o Citrus sinensis per valor ornamental i olfatiu.
- Indústria cosmètica i farmacèutica: extracció d'olis essencials.
Distribució
La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en:
- Regions tropicals i subtropicals d'Àsia i Amèrica
- Mig mediterràneu (Ruta, Citrus cultivats)
- Àfrica oriental i sur
Conservació
Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore's amenaçades per:
- Sobreexplotació per ús medicinal
- Urbanisació i pèrdua d'hàbitats naturals
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages