Diferència entre les revisions de "Fernando Jáuregui"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 +
=== Prensa de paper ===
  
 
Despuix de cursar estudis de Dret i Periodisme en Madrit, s'incorpora al món de la comunicació, primer en ''[[Europa Press]]''. En anys successius desenrolla una prolongada carrera com a columniste en distints periòdics de tirada nacional: ''[[Informaciones]]'', ''[[Diario 16]]'' (1975-1982), ''[[El País]]'' (1982-1989), ''[[El Periódico]]'', ''El Independiente'' (1989), ''[[Ya]]'' i ''[[El Correo]]''.
 
Despuix de cursar estudis de Dret i Periodisme en Madrit, s'incorpora al món de la comunicació, primer en ''[[Europa Press]]''. En anys successius desenrolla una prolongada carrera com a columniste en distints periòdics de tirada nacional: ''[[Informaciones]]'', ''[[Diario 16]]'' (1975-1982), ''[[El País]]'' (1982-1989), ''[[El Periódico]]'', ''El Independiente'' (1989), ''[[Ya]]'' i ''[[El Correo]]''.
Llínea 7: Llínea 9:
 
En el passat ha escrit en el diari ''[[El Mundo]]'', en l'Agència [[Colpisa]] i en el periòdic d'[[Osca]] ''[[Diario del Altoaragón]]'', la revista ''Más-Más'' i l'edició i direcció del diari digital ''Diariocritico.com''. En est últim fins a 2015, quan va passar a presidir el proyecte Educa 2020.
 
En el passat ha escrit en el diari ''[[El Mundo]]'', en l'Agència [[Colpisa]] i en el periòdic d'[[Osca]] ''[[Diario del Altoaragón]]'', la revista ''Más-Más'' i l'edició i direcció del diari digital ''Diariocritico.com''. En est últim fins a 2015, quan va passar a presidir el proyecte Educa 2020.
  
−
== Ràdio ==
+
=== Ràdio ===
 +
 
 +
En la ràdio ha segut comentariste polític tant en la [[Cadena COPE]] com en [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE). En l'any [[1993]] s'incorpora a [[Onda Cero]], i en [[1995]] forma part de l'equip que posa en marcha l'espai de debat "La Brújula", dirigit per [[Ernesto Sáenz de Buruaga]].
 +
 
 +
En setembre de [[1997]] s'incorpora a Ràdio Nacional d'Espanya, colaborant en el programa "24 horas" fins a maig de [[2004]]. Tornarà a Ràdio Nacional d'Espanya en setembre de [[2013]] com a colaborador del programa "Las mañanas de RNE".
 +
 
 +
En [[2004]] començà a colaborar en el programa "Herrera en la Onda", dirigit per [[Carlos Herrera]], en Onda Cero fins a [[2010]] que va fichar per la Cadena COPE per al programa "La Linterna" de [[Juan Pablo Colmenarejo]] i a partir de [[2015]] "Herrera en COPE", el programa matinal de Carlos Herrera en la Cadena COPE.
 +
 
 +
=== Televisió ===
 +
 
 +
En l'any [[1993]] és nomenat subdirector dels servicis informatius de [[Telecinco]], a l'hora que dirigix l'espai "Mesa de Redacción" (1994-1995) en substitució de [[Miguel Ángel Aguilar]], primer junt a [[Luis Mariñas]] i [[Julio Fernández]] i més tart en solitari.
 +
 
 +
Finalisada eixa etapa, s'incorpora com tertulià al programa "Los desayunos de TVE" (1997-2004).
 +
 
 +
Des de [[2004]] colabora en la tertúlia dels espais "Alto y Claro" ([[Telemadrid]]), "El Programa de Ana Rosa" (Telecinco), "El regreso al mundo" (2009-2010) en Veo7, "Las mañanas de Cuatro" (2011), "La noche en 24 horas" (2012-2018) i "El cascabel" en 13TV.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
* ''La otra historia de UCD'' (1980), (junt a [[Manuel Soriano]]).
 +
* ''Crónica del antifranquismo'' (1985), junt a Pedro Vega
 +
* ''La Derecha después de Fraga'' (1987)
 +
* ''Julio Anguita'' (1992)
 +
* ''La metamorfosis: los últimos años de Felipe González : de la crisis de Suresnes a la crisis del XVIII Congreso'' (1993).
 +
* ''El hombre que pudo ser FG: pasión y muerte de Antonio Amat "Guridi" y otros "malditos" del PSOE'' (1994), con [[Manuel Ángel Menéndez Gijón]].
 +
* ''Lo que nos queda de Franco: símbolos, personajes, leyes y costumbres, veinte años después'' (1995)
 +
* ''Crónicas de la crispación'' (1996), (junt a [[Pilar Cernuda]]).
 +
* ''Aznarmanía'' (1997), (junt a Pilar Cernuda).
 +
* ''Servicios Secretos'' (2000) (junt a Pilar Cernuda i [[Joaquín Bardavío]]).
 +
* ''23-F: la conjura de los necios'' (2001) (junt a Pilar Cernuda i [[Manuel Ángel Menéndez Gijón]]).
 +
* ''El sequerón : ocho años de aznarato'' (2004) (junt a Pilar Cernuda).
 +
* ''Cinco horas y toda una vida con Fraga'' (2004).
 +
* ''Los secretos del Nuevo Periodismo'' (2006) (coordinador, junt a [[Manuel Ángel Menéndez Gijón]]).
 +
* ''La decepción'' (2008).
 +
* ''El Zapaterato. La negociación. El fin de ETA'' (2010) (junt a  Manuel Ángel Menéndez Gijón).
 +
* ''Historia vivida de España: de Franco a Podemos (2015).
 +
* ''Los abogados que cambiaron España: (2019).''
 +
* ''La ruptura'' (2020).
 +
* ''El cambio en cien palabras'' (2025).
 +
 
 +
== Premis i guardons ==
 +
 
 +
* [[2020]].- Premi '*Degà Roda i Ventura' del Colege d'Advocats de Barcelona a la seua trayectòria com a periodiste i escritor.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
  
−
(Secció per completar)
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_J%C3%A1uregui Fernando Jáuregui en Wikipedia]

Revisió de 20:43 11 jun 2025

Fernando Jáuregui Campuzano (Santander, 1950), és un periodiste, escritor, tertulià de ràdio i presentador de televisió espanyol.

Biografia

Prensa de paper

Despuix de cursar estudis de Dret i Periodisme en Madrit, s'incorpora al món de la comunicació, primer en Europa Press. En anys successius desenrolla una prolongada carrera com a columniste en distints periòdics de tirada nacional: Informaciones, Diario 16 (1975-1982), El País (1982-1989), El Periódico, El Independiente (1989), Ya i El Correo.

En el passat ha escrit en el diari El Mundo, en l'Agència Colpisa i en el periòdic d'Osca Diario del Altoaragón, la revista Más-Más i l'edició i direcció del diari digital Diariocritico.com. En est últim fins a 2015, quan va passar a presidir el proyecte Educa 2020.

Ràdio

En la ràdio ha segut comentariste polític tant en la Cadena COPE com en Ràdio Nacional d'Espanya (RNE). En l'any 1993 s'incorpora a Onda Cero, i en 1995 forma part de l'equip que posa en marcha l'espai de debat "La Brújula", dirigit per Ernesto Sáenz de Buruaga.

En setembre de 1997 s'incorpora a Ràdio Nacional d'Espanya, colaborant en el programa "24 horas" fins a maig de 2004. Tornarà a Ràdio Nacional d'Espanya en setembre de 2013 com a colaborador del programa "Las mañanas de RNE".

En 2004 començà a colaborar en el programa "Herrera en la Onda", dirigit per Carlos Herrera, en Onda Cero fins a 2010 que va fichar per la Cadena COPE per al programa "La Linterna" de Juan Pablo Colmenarejo i a partir de 2015 "Herrera en COPE", el programa matinal de Carlos Herrera en la Cadena COPE.

Televisió

En l'any 1993 és nomenat subdirector dels servicis informatius de Telecinco, a l'hora que dirigix l'espai "Mesa de Redacción" (1994-1995) en substitució de Miguel Ángel Aguilar, primer junt a Luis Mariñas i Julio Fernández i més tart en solitari.

Finalisada eixa etapa, s'incorpora com tertulià al programa "Los desayunos de TVE" (1997-2004).

Des de 2004 colabora en la tertúlia dels espais "Alto y Claro" (Telemadrid), "El Programa de Ana Rosa" (Telecinco), "El regreso al mundo" (2009-2010) en Veo7, "Las mañanas de Cuatro" (2011), "La noche en 24 horas" (2012-2018) i "El cascabel" en 13TV.

Obra

  • La otra historia de UCD (1980), (junt a Manuel Soriano).
  • Crónica del antifranquismo (1985), junt a Pedro Vega
  • La Derecha después de Fraga (1987)
  • Julio Anguita (1992)
  • La metamorfosis: los últimos años de Felipe González : de la crisis de Suresnes a la crisis del XVIII Congreso (1993).
  • El hombre que pudo ser FG: pasión y muerte de Antonio Amat "Guridi" y otros "malditos" del PSOE (1994), con Manuel Ángel Menéndez Gijón.
  • Lo que nos queda de Franco: símbolos, personajes, leyes y costumbres, veinte años después (1995)
  • Crónicas de la crispación (1996), (junt a Pilar Cernuda).
  • Aznarmanía (1997), (junt a Pilar Cernuda).
  • Servicios Secretos (2000) (junt a Pilar Cernuda i Joaquín Bardavío).
  • 23-F: la conjura de los necios (2001) (junt a Pilar Cernuda i Manuel Ángel Menéndez Gijón).
  • El sequerón : ocho años de aznarato (2004) (junt a Pilar Cernuda).
  • Cinco horas y toda una vida con Fraga (2004).
  • Los secretos del Nuevo Periodismo (2006) (coordinador, junt a Manuel Ángel Menéndez Gijón).
  • La decepción (2008).
  • El Zapaterato. La negociación. El fin de ETA (2010) (junt a Manuel Ángel Menéndez Gijón).
  • Historia vivida de España: de Franco a Podemos (2015).
  • Los abogados que cambiaron España: (2019).
  • La ruptura (2020).
  • El cambio en cien palabras (2025).

Premis i guardons

  • 2020.- Premi '*Degà Roda i Ventura' del Colege d'Advocats de Barcelona a la seua trayectòria com a periodiste i escritor.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fernando_Jáuregui&oldid=415262»