Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"
m (Revertides les edicions de 88.7.214.185 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jogim) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[ | + | '''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exégesis|exegeta]] valencià, famós per la seua tendència a fabular. |
− | D'orige [[Alemanya| | + | D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''. |
− | Fon el creador i difusor de moltes | + | Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquesta]]. Les seus principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita. |
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *http://www.albaiges.com/historia/cuatrobarras.htm | |
− | http://www.albaiges.com/historia/cuatrobarras.htm | + | *http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm |
− | |||
− | http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm | ||
− | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] |
Revisió de 22:20 6 jun 2010
Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exegeta valencià, famós per la seua tendència a fabular.
D'orige alemà, estudià Humanitats en l'Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder publicar De feriis et diebus festis Iudeorum.
Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i la del supost Penó de la Conquesta. Les seus principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de la història de Valéncia de 1538, en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en castellà (en 1546) i atra en italià (en 1556). La Segunda parte de la crónica general de España, fon publicada únicament en castellà en 1550. Es creu que redactà una tercera part inèdita.
Obres
- Primera part de la història de Valéncia (en valencià)
- Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
- Caerimoniae ad Missam
- Annotaciones decem ad sacram scripturam
- Judicium in confessiones sacerdotum