Diferència entre les revisions de "Filigrana"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* [[Esteganografia]] | * [[Esteganografia]] | ||
* [[Paper]] | * [[Paper]] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * VV. AA., ''"Tratados de Arquitectura de los siglos XVI-XVII"'', Generalitat Valenciana, Valéncia, 2001. ISBN 84-482-2759-X | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:31 15 jun 2010
Una filigrana o marca a l'aigua és una image translúcida formada per diferència d’espessor en un paper.
S’usa per ad evitar la falsificació de documents, mostrar l’autenticitat de l’orige d'algun paper o imprés, d’adorn, o de marca del fabricant.
El nom de "marca a l'aigua", prove de que les filigranes pareixen dibuixos fets en aigua.
Durant l'época de l'elaboració tradicional del paper, estes marques, en forma de símbols, escuts o logotips, distinguien ad uns fabricants d’atres. Per este motiu, les filigranes suponen una informació important en la datació i procedència de llibres antics.
Com a curiositat, es sap que entre els sigles XV i XVII, els molins paperers catalans solien falsificar ses filigranes, per a vendre el paper català com si fora paper de Gènova o d’Amalfi, puix el paper italià era molt més apreciat per la seua calitat.
Actualment, la filigrana te un us més artesanal i es sol realisar en "tires" de colors de paper bond, especialment en els billets i checs. Igualment, s’usen en targetes de felicitació, figures ornamentals, busts i diorames.
Fabricació
La filigrana es crea durant el procés de fabricació, quan la fulla està encara tendra, a base d’aplicar un rul nomenat "Dandy". Este, és un cilindre buit recobert per una malla (generalment metàlica) que te soldat un relleu en el dibuix o lletres de la filigrana. Ademés, el “Dandy” pot usar-se per a marcar la verjura, una sèrie de marques horisontals que servixen per a que el paper aparente més vellea.
Dita tècnica te son orige en Bolonya, Itàlia, en 1282, i era usada pels fabricants de paper per a identificar i donar prestigi a son producte. Posteriorment, es viu sa utilitat com a marca de seguritat contra la falsificació paperera.
Les filigranes poden inclús replicar gravats i pintures complicades, a base d’aplicar un gravat més detallat en el “Dandy”. Dita tècnica s’usà per primera volta en 1848 i aporta a les filigranes una riquea tonal que imita una escala de grisos.
La filigrana d’alta seguritat és impossible de falsificar per fotocopia, escàner o impressió, ya que forma part del paper. La filigrana redona és un element de seguritat i autentificació altament recomanat pel Congrés d'Interpol de 1992 per a la verificació de documents.
Us en filatèlia
En filatèlia, la filigrana és una característica clau de les estampetes. La típica filigrana postal sol ser una corona o atres símbols nacionals.
Us en informàtica
Per analogia, en informàtica es denomina marca a l'aigua (o watermark) a la incorporació en les imàgens de firmes digitals o informació invisible que permet demostrar l’orige del material en copyright. (vore marca a l'aigua digital)
Vore ademés
Bibliografia
- VV. AA., "Tratados de Arquitectura de los siglos XVI-XVII", Generalitat Valenciana, Valéncia, 2001. ISBN 84-482-2759-X
Enllaços externs
- «Filigrana». Wiki Filatélico. Filaposta. For de Filatèlia i Amistat. Consultat el 23-02-2009.
- «Papeles con Marca al Agua». Watermarks.Info.
- http://watermarkandpaper.wordpress.com
- http://filigraneecarta.wordpress.com