Vicent Boix

Vicent Boix i Ricarte
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador, periodiste i escritor.
Naiximent:	27 d'abril de 1813
Lloc de naiximent:	Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	7 de març de 1880
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 - † Valéncia, 7 de març de 1880) fon un historiador, periodiste i escritor valencià. Està considerat com el patriarca de la Renaixença valenciana.

Biografia

Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la població valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de Valéncia per les tropes de Napoleó. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en Madrit i en Vinarós, la familia s'instalà en el Grau de Valéncia. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent.

Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any 1827. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en Gandia es fa càrrec d'una catedra de llatí. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon El Amor en el Claustro.

Deixà l'orde en l'any 1837 i ensenya llatí en un colege d'Ontinyent. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al carlisme. Un any més tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marqués de Vellisca, en un viage per Europa, lo que li permet conéixer de primera ma els moviments de lliberació nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara Chateaubriand o Victor Hugo.

De regrés a Valéncia en l'any 1838, torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents càrrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboració en el seu amic Bonilla redactà El Cisne i La Psiquis, de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodística treballant per a diferents diaris: el Eco del Comercio, el Diario Mercantil de Valencia, La Tribuna,... en els que escriu artículs de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumf d'Espartero.

Ocupà diversos càrrecs en l'Administració de l'Estat. Pero la regencia del general no comporta les reformes polítiques esperades i fundà El Fiscal, un periodic per a fiscalisar als polítics. En l'any 1843 fon elegit Secretari de la Junta de Salvacio de Valéncia, propiciant la caiguda d'Espartero.

Boix començà estos convulsos anys en un clar compromís en orientacions més radicals i revolucionaries, que el portaren inclus a haver d'amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la política i evolucionant cap a un lliberalisme més moderat.

En l'any 1847 guanyà les oposicions a catedratic d'Història en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolucio de 1868 serà nomenat director de l'institut Lluís Vives, institució de la que eixiran destacades figures que ocuparan càrrecs de responsabilitat en les decades següents.

En l'any 1845 publicà els tres volums de la Historia de la Ciudad y Reino de Valencia, lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en 1848. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any 1853 es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en 1860, dels Instituts Arqueològics de Roma i de Berlin.

Boix és ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre 1863 i 1867 publicà el Museo Literario, que recopila l'obra d'autors contemporàneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels Furs que havien donat l'época de major esplendor.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, El Encubierto de Valencia (L'Encobert de Valéncia), La campana de la Unión i Guillem Sorolla son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.

Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any 1874 és nomenat President de la Real Acadèmia de Sant Carles.

Fallí el 7 de març de 1880. Mesos abans, en decembre de 1879 acodí a l'inauguració de la sèu de Lo Rat Penat, institució de la qual fon nomenat President Honorari.

Obra

• Xátiva, memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad, Játiva, Imprenta y Librería de Blas Bellver, 1857.
• Fiestas reales: descripción de la cabalgata y de la procesión del corpus. Valencia, 1858 Imprenta de la Regeneración Tipográfica)
• Noticia de los artistas valencianos del siglo XIX Valencia, 1877 (Imprenta de Manuel Alufre)
• La campana de la unión: leyenda histórica Barcelona: Salvador Manero, 1866
• Valencia histórica y topográfica: relación de sus calles, plazas y puertas, origen de sus nombres... Valencia, 1862-1863 (Imprenta de J. Rius)
• Memorias de Sagunto, Valencia, 1865 (Imp. de José Rius)
• Memoria histórica de la inundación de la Ribera de Valencia en los días 4 y 5 de noviembre de 1864 Valencia, 1865 (Imprenta de la Opinión, á cargo de José Domenech)
• Obras poéticas de Don Vicente Boix, cronista de Valencia: poesías líricas y dramáticas Valencia, 1851 (Imp. del Correccional)
• Crónica de la Provincia de Valencia Madrid: Editores, Rubio y Compañía, 1867 (Imprenta de J. E. Morete)
• Crónica de la provincia de Alicante Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi, 1868 (Imprenta à cargo de J.E. Morete)
• Crónica de la provincia de Valencia Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi, 1868
• El amor en el claustro o Eduardo y Adelaida: cartas eróticas... Valencia, 1838 (Jacinto Talamantes)
• Apuntes históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia Valencia, 1855 (Mariano de Cabrerizo)
• El rey cabalga: leyenda en cinco romances Valencia, 1848 (Imprenta de José Rius)
• Relación de las fiestas reales con que la ciudad de Valencia solemnizó el enlace de S.M. la reina Dª Isabel II con S.A.R. el infante de España D. Francisco de Asís de Borbon: y el de S.A.R. la Señora Infanta Dª María Luisa Fernanda con S.A. el duque de Montpensier. Valencia, 1846 (en la oficina de Jaime Martínez)
• Memoria para escribir la biografía de Don Rafael Esteve, primer grabador de Cámara de S. M. publicada por la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Carlos en Valencia. Valencia, 1848 (Imp. de D. Benito Monfort)
• Historia de la ciudad y reino de Valencia Valencia, 1845-1847 (Imprenta de Benito Monfort)
• El ángel de la familia: Comedia en un acto. Valencia, 1863 (Impr. de José Mateu Garin)
• Omm-al-Kiram ó La expulsión de los moriscos: leyenda histórica Valencia: Imprenta de José Rius, editor, 1867 (Existix una atra edició sense any, Valencia, Imprenta y estereotipia "El Mercantil Valenciano")
• El encubierto de Valencia: (segunda parte): Leyenda histórica del siglo XVI Valencia, 1859 (Imprenta de José Rius)
• Fiestas que en el siglo IV de la canonización de San Vicente Ferrer se celebraron en Valencia Valencia: Sociedad Económica de Amigos del País, 1855 (Imprenta de José Rius)
• Obras poéticas de Don Vicente Boix, cronista de Valencia: poesías históricas y caballerescas. Valencia, 1850 (Imp. de J. Ferrer de Orga)
• Sistema penitenciario del presidio correccional de Valencia. Valencia, 1850 (Imprenta del Presidio)
• Manual del viagero y guía de los forasteros en Valencia. Valencia, 1849 (José Rius)
• Memoria histórica de la apertura de las Capillas de S. Vicente Ferrer y de los Reyes, en el estinguido [Sic] convento de Santo Domingo de Valencia. Valencia, 1844 (en la Imprenta de J. de Orga...)
• Elementos de Historia General y Particular de España. Valencia, 1862 (Imprenta de José Rius)

Cites

Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista Vicent Boix comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.

El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi… (11.11.2024), per Ricart Garcia Moya

Vore també

• Renaixença valenciana
• Lo Rat Penat

Referències

• Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info
• Vicent Boix - Real Acadèmia de l'Història

Bibliografia

• Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.)
• Vicent Boix (Traducción de Rafael Pastor i Cantizano) (2008). L'Encobert de Valéncia I. Valencia. L'Oronella S.E.V., S.L. ISBN 978-84-96472-20-4

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicent Boix.

• Vicent Boix en Wikipedia
• El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi… - Pàgina web de Ricart Garcia Moya