Diferència entre les revisions de "Venus (planeta)"
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
|----- | |----- | ||
|} | |} | ||
| + | |||
| + | '''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència. | ||
| + | |||
| + | Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna. | ||
| + | |||
| + | Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení. | ||
| + | |||
| + | El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris. | ||
Revisió de 17:47 8 nov 2008
| Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus. | |||||||
| Características orbitales | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dist. media del Sol | 0,72333199 UA | ||||||
| Dist. media del Sol | 108.208.930 km | ||||||
| Excentricitat | 0,00677323 | ||||||
| Periodo orbital (sideral) | 224,701 díes | ||||||
| Periodo orbital (sinódic) | 583,92 díes | ||||||
| Velocitat orbital media | 35,0214 Km/s | ||||||
| Inclinació | 3,39471° | ||||||
| Número de satèlits | 0 | ||||||
| Característiques físiques | |||||||
| Diàmetro ecuatorial | 12.103,6 km | ||||||
| àrea superficial | 4,60 × 108 km² | ||||||
| Massa | 4,869 × 1024 kg | ||||||
| Densitat media | 5,24 g/cm³ | ||||||
| Gravetat superficial | 8,87 m/s² | ||||||
| Periodo de rotació | -243,0187 días (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort)) | ||||||
| Inclinació axial | 2,64° | ||||||
| Albedo | 0,65 | ||||||
| Velocitat de escape | 10,36 km/s | ||||||
| Temperatura superficial |
| ||||||
| (*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols) | |||||||
| Característiques atmosfériques | |||||||
| Presió atmosférica | 9321,9 KPa | ||||||
| Dióxit de carbono | 96% | ||||||
| Nitrógen | 3% | ||||||
| Dióxit de sofre | 0,015% | ||||||
| Vapor de Aigua | 0,002% | ||||||
| Monóxit de carbono | 0,0017% | ||||||
| Argó | 0,007% | ||||||
| Heli | 0,0012% | ||||||
| Neó | 0,0007% | ||||||
| Sulfur de carbono | Trazas | ||||||
| Clorur de hidrógen | Trazas | ||||||
| Fluorur de hidrógen | Trazas | ||||||
| Comparació con la Terra | |||||||
| 250px | |||||||
Venus es el segon planeta del Sistema Solar en orde de distància des de el Sol, i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a Venus, la deesa romà del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la Terra, ya que els dos son similars en quant a tamany, massa i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.