Julián Ribera i Tarragó

Julián Ribera i Tarragó
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec i escritor.
Naiximent:	1858
Lloc de naiximent:	Carcaixent, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1934
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Julián Ribera i Tarragó o Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858 - † Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec valencià, descobridor de l'existència del dialecte romànic mossàrap.

Biografia

Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de Saragossa i Madrit, dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934.

Obra

• La enseñanza entre los musulmanes españoles (1893)
• Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896)
• Orígenes del Justicia de Aragón (1897).
• De historia arábigo-valenciana (1925) Conferència llegida per l'autor en el Centre de Cultura Valenciana, el 22 de maig de l'any 1925.

Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del sigle IX. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (Música de les Cantigues, 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els minnesänger.

Cites

Los musulmanes valencianos emplearon, generalmente en su vida familiar, la lengua romance hasta tiempo anterior a la conquista de Jaime I.

Julián Ribera i Tarragó

Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, hasta tiempos anteriores a la conquista del Rey D. Jaime

De historia arábigo-valenciana (1925) Conferència llegida per Julià Ribera en el Centre de Cultura Valenciana, el 22 de maig de l'any 1925.

El 'romance valenciano' se seguía hablando en el siglo XII, lo mismo que a lo largo de todo el XIII, como testimonian los relativamente abundantes documentos que todavía se conservan... Dice J. Ribera que:

Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, antes de la conquista del rey D. Jaime.

Tal es el caso que una de las disposiciones del inmortal, Jaume I, dice así:

'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.

Bibliografia

• Bleiberg, Germán; Julián Marías; Diccionario de literatura española. 1964 (3.ª ed.)
• Celli,Andrea; Figure della relazione. Il Medioevo in Asín Palacios e nell'arabismo spagnolo. 2005 (pp. 15-87)

Enllaços externs

• Julián Ribera en Wikipedia