Nutrició

Archiu:Nutricio.jpg

Menjars

La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i atres substàncies alimentàries, i la forma en que el cos les assimila.

Només és possible tindre una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influïxen, com es descomponen per a lliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilisats per a reconstruir infinitat de teixits especialisats i mantindre l'estat general de salut de l'individu.

No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidixquen en la salut de grups com ara chiquets i ancians, i de poblacions sanceres que patixen de malnutrició. L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises en quant als nutrients que servixen de guia per a conseguir una dieta equilibrada.

Nutrició i alimentació

Les ciències de la nutrició estudien la nutrició en si, el procés biològic en que els organismes assimilen i utilisen els aliments i els líquits per al funcionament, el creiximent i el manteniment de les funcions normals.

Encara que alimentació i nutrició s'utilisen sovint com a sinònims, són termes diferents ya que:

• La nutrició fa referència als nutrients que componen els aliments i comprén un conjunt de fenòmens involuntaris que succeïxen després de la ingestió dels aliments, és a dir, l'absorció o pas a la sanc des del tubo digestiu dels seus components o nutrients, i la seua assimilació en les cèlules de l'organisme.
• L'alimentació comprén un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats en el mig socio-cultural i econòmic (mig ambient) i determinen per lo manco en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.

Una nutrició adequada és la que cobrix:

• Els requeriments d'energia a través de la ingestió en les proporcions adequades de nutrients energètics com els hidrats de carbono i greixos. Estos requeriments energètics estan relacionats en l'activitat física i la despesa energètica de cadascú.
• Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les proteïnes.
• Les necessitats de micronutrients no energètics com les vitamines i minerals.
• La correcta hidratació basada en el consum d'aigua.
• L'ingestió suficient de fibra dietètica.
• Les pautes dietètiques correctes es representen en la piràmide dels aliments.

Funcionament de la nutrició

Esquema de la funció de la nutrició

L'aparat digestiu: ingerix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sanc. Expulsa a l'exterior allò que no digerix. L'aparat circulatori: transporta la sanc per tot el cos, a través dels vasos sanguíneus. El cor és l'orgue propulsor. La sanc transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les substàncies de rebuig de les cèl·lules.

Els nutrients

Els nutrients són composts químics que contenen els aliments i que les cèlules necessiten per a viure. Les funcions dels nutrients són:

• Energètica: Aporten energia per al funcionament de les cèlules.
• Plàstica o reparadora: Proporcionen components per al creiximent i la renovació de les cèlules que es destruïxen. *Reguladora: Suministren substàncies que controlen les reaccions químiques de les cèlules.

Nutrició i salut

De tots és sabut la dita que una persona és lo que menja. Hi ha múltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrició, ya siga en cantitat, per excés o defecte, o per mala calitat:

• Aterioscleròsis.
• Alguns càncers.
• Diabetes Mellitus.
• Obesitat.
• Hipertensió arterial.
• Avitaminosis: Són poc freqüents en els països occidentals com el beri-beri, el raquitisme, l'escorbut, la pelagra.
• Desnutrició: Que provoca el síndrome de kwashiorkor.
• Boci endèmic.
• Bulímia nerviosa.
• Anorèxia nerviosa.

Història de la nutrició

Des de l'aparició de l'home sobre la terra, el tipos d'aliments que este ha tingut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet que es va vore obligat a adaptar a aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtindre en les escasses ferramentes que posseïa. Com a eixemple, servixca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (mos referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) .

S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" en atres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la busca de quemenjar, s'anava trobant nous tipos a que es veïa obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Esta fase adaptativa va començar fa uns 100.000 anys.

Se cita que els últims a patir d'estes restriccions, fa uns 30.000 anys, han segut els habitants d'unes zones molt determinades (dos regions de l'Orient Mig). No obstant això, en la Península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suponia més del 50% de la dieta habitual.

Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suponia una font fixa de proteïnes. Tenim que tindre en conte la gran variabilitat en les sifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentació irregular i a époques de fam. El resultat final de les recoleccions es veïa molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'almagasenament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era lo més eficaç. Lo que ocasionava una alimentació irregular.

Llentament el tipo de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els que el coneiximent sobre el tema és major. Pero, l'assunt no està tancat encara. Seguixen els estudis per a un millor enteniment i per a aportar les solucions adequades.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Nutrició de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.