Diferència entre les revisions de "Ernest Lluch"
(→Cites) |
|||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
==Cites== | ==Cites== | ||
| − | {{Cita|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988)}} | + | {{Cita|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}} |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Última revisió del 10:45 17 jun 2024
| Ernest Lluch Martín | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste, professor i polític. | ||
| Naiximent: | 21 de giner de 1937 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilassar de Mar, Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de novembre de 2000 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Ernest Lluch Martín (Vilassar de Mar, Barcelona, 21 de giner de 1937 - † Barcelona, 21 de novembre de 2000). Fon un economiste, professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys 1982 i 1986. Fon assessinat per la banda terrorista ETA quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.
Biografia[editar | editar còdic]
Doctor en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Barcelona, va ampliar estudis en La Sorbona de Paris. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.
Catedràtic d'Economia en l'Universitat de Valéncia (1974) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, ya que va eixercir des de l'any 1989 fins a l'any 1995.
En abril de l'any 1980 fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar triat diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any 1986.
En maig de l'any 1986 es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El 2 de giner de 1989, va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).
Fon assessinat per la banda terrorista ETA de dos tirs en el cap, en l'aparcament del seu domicili, el 21 de novembre de l'any 2000.
Obres[editar | editar còdic]
- El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
- La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
- Pensament econòmic a Catalunya
- La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, 1996
- Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, 1999
- L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
- Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000
Cites[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Fundació Ernest Lluch.
- Fondo Ernest Lluch. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
- Centre Ernest Lluch. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch
- http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada en Valéncia. Les províncies 1988]
