Diferència entre les revisions de "Segart"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'[[oliveres]], [[armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del [[taronger]]. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys [[1931]] i [[1988]] va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha.​ Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.
 +
 +
Fins a la creació del [[Serra Calderona|parc natural de la Serra Calderona]] es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno​ que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de [[quars]] que era aspirat pel treballador i depositat en els pulmons.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 19:27 21 gin 2024

Segart

Segart és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Demografia

Segart conta en 174 habitants en l'any 2022 segons les senyes del INE.

Evolució demogràfica
1860 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1994 1998 2000 2004 2007 2009 2014 2022
263 214 219 224 184 186 164 149 142 160 190 168 212 158 139 134 184 174

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'oliveres, armelers i garroferes. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys 1931 i 1988 va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha.​ Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del parc natural de la Serra Calderona es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno​ que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de quars que era aspirat pel treballador i depositat en els pulmons.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres