Diferència entre les revisions de "Lucrècia Borja"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Lucretia Borgia.jpg|thumb|250px|Lucrècia Borja]] | [[File:Lucretia Borgia.jpg|thumb|250px|Lucrècia Borja]] | ||
| − | '''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei. | + | '''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei. |
| + | |||
| + | Aleixandre VI, el qual utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 11:14 1 abr 2024
Lucrècia Borja (en llatí, Lucretia Borgia; en italià, Lucrezia Borgia i en castellà, Lucrecia Borgia o Lucrecia de Borja) (Subiaco, Roma, Itàlia, 18 d'abril de 1480 - † Ferrara, Itàlia, 24 de juny de 1519), fon la filla de Roderic de Borja, el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el Papa Aleixandre VI, i de Vannozza Cattanei.
Aleixandre VI, el qual utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora.
Vore també
Referències
- Burckhardt, Jacob (1985). La cultura del Renacimiento en Italia I. Ediciones Orbis. p. 24. ISBN 84-7634-045-1
- Palau y de Huguet, José de (1878). «Los crímenes de los Bórgia». La falsa Historia. Imprenta Peninsular. pp. 27-49
- Villarroel Gonzalez, Oscar (2013). «El poder del pontífice e Italia». Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Silex ediciones, S.L. p. 371. ISBN 978-84-7737-757-3
Bibliografia
- Batllori, Miguel (1999). La familia de los Borjas. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 84-89512-34-5
- Guicciardini, Francesco (1818). Delle Istorie d’Italia. Libro VI. Florencia: Niccolò Conti
- Mendez, Antonio (2006). Guia de Cine Clásico. Editorial Visión Libros. p. 391. ISBN 9788498213881
- Pellettieri, Osvaldo (2002). Historia del teatro argentino en Buenos Aires: La emancipación cultural (1884-1930). Editorial Galerna. p. 622. ISBN 9789505564378
- Vogt-Luerssen, Maike (2010). Lucrezia Borgia, the Life of a Pope's Daughter in the Renaissance (en inglés). CreateSpace. ISBN 978-1-4537-2740-9
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lucrècia Borja.