Diferència entre les revisions de "Joaquín Lorenzo Villanueva"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Joaquín Lorenzo Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[Gènova|república de Gènova]]), casats en la ciutat de [[Valéncia]] i residents en [[Xàtiva]]. | + | Joaquín Lorenzo Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[Gènova|república de Gènova]]), casats en la ciutat de [[Valéncia]] i residents en [[Xàtiva]]. |
| + | |||
| + | Estudià [[Humanitats]] en [[Oriola]] i [[Teologia]] en [[Valéncia]] i es doctorà en l'any [[1777]]. D'esta época és la seua ''Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet...'' (Valéncia, [[1772]]). Fins a [[1780]] va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del [[regalisme]] eclesiàstic espanyol. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 07:30 1 dec 2023
Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 - † Dublín, República d'Irlanda, 25 de març de 1837) fon un clerc, historiador i escritor lliberal valencià de l'Ilustració, germà del també historiador Jaime Villanueva.
Biografia
Joaquín Lorenzo Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés José Villanueva Salvador, descendent de facendats aragonesos i naixcut en Olba (Terol), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de Taurani (república de Gènova), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva.
Estudià Humanitats en Oriola i Teologia en Valéncia i es doctorà en l'any 1777. D'esta época és la seua Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet... (Valéncia, 1772). Fins a 1780 va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del regalisme eclesiàstic espanyol.
(Secció per completar)