Diferència entre les revisions de "Rei Llop"

Revisió de 18:31 2 març 2010

Muhammad ibn Mardanis (Peníscola 1124 - Múrcia març de 1172) conegut pels cristians com el Rei Llop, d'orige mossàrap va arribar a ser rei de tota la zona oriental del Al Andalus. El malnom de Llop és degut a una mala traducció, puix Llop seria mes be "Llopis".

Descendent d'una família d'aristócrates muladíes, va passar a la història com un dels hòmens més polèmics del seu temps, entre atres coses pel seu caràcter llibertí.

Fraga

Ibn Mardanis fon l'últim governador musulmà de Medina Afraga, que havia convertit en un taifa independent aprofitant disputes familiars entre Saragossa i Lleida.^[1] en tan sols 25 anys va haver de negociar la rendició de la ciutat en Ramón Berenguer IV el 24 d'octubre de 1149, conseguint un tracte de favor per als musulmans que van voler quedar-se, com el que pogueren regir-se per les seues pròpies lleis.

Múrcia

Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de Múrcia. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels almohades. Durant l'emirat del Rei Llop, Múrcia conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot Europa. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu Segura, es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es van crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps. Aproximadament en esta época apareix a Múrcia el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría".

Va edificar un estat poderós. Va comprar la pau als reis cristians per mig de tributs, conseguint llarcs periodos de pau, en la qual cosa va engrandir i va enriquir el seu regne, permetent-li emetre moneda.

Va estendre el seu regne ocupant Albacete, Xàtiva, Dénia, Jaén, Baza, Úbeda, Guadix, Carmona, Écija i Granada, va amenaçar Córdova i va arribar a posar cércol a Sevilla.

A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en 1165 se posa en marcha en Sevilla, en direcció a Múrcia, un formidable eixèrcit almohade, vingut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el Granada a l'imperi almohade. Uns dies després, el Rei Llop i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del Guadalentín s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia van protegir al emir, a les restes del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians van quedar a mercé dels invasors, que van destruir i van saquejar quant van voler. La residència mardanisi de Monteagudo fon assolada.

Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a Múrcia.

L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de 1171. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, van anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de 1172, i els seus fills s'afanyen a declarar-se vasallos dels almohades i partidaris del seu credo. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a Mallorca buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius.

El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, Zaidia la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc.

Bibliografia

Ignacio González Cavero. Una revisió de la figura d'Ibn Mardanish. La seua aliança en el regne de Castella i l'oposició als almohades Miscelània Medieval Murciana, XXXI (2007); Pp. 95-110 ISSN 0210-4903^[2]

Vore També

Palau del Rei Llop

Referències

↑ . La Veu del Davall Cinca. Consultat el 2 de juny de 2007.
↑ Per a descarregar l'articule

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Muhammad ibn Mardanis de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] . La Veu del Davall Cinca. Consultat el 2 de juny de 2007.

[2] Per a descarregar l'articule

[1]

[2]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 == Fraga ==
-Ibn Mardanis fon l'últim governador musulmà de [[Fraga (Osca)|Medina Afraga]], que havia convertit en un [[taifa]] independent aprofitant disputes familiars entre [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[Taifa de Lleida|Lleida]].<ref>{{cita web | autor = | any = 2007 | url = http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=832&Itemid=37 | títul = Ibn Mardanix protector dels fragatinos | obra = La Veu del Davall Cinca | fechaacceso = 2 de juny | añoacceso = 2007 | idioma = espanyol }}</ref>  en tan sols 25 anys va haver de negociar la rendició de la ciutat en [[Ramón Berenguer IV el Sant|Ramón Berenguer IV]] el 24 d'octubre de 1149, conseguint un tracte de favor per als musulmans que van voler quedar-se, com el que pogueren regir-se per les seues pròpies lleis.
+Ibn Mardanis fon l'últim governador musulmà de [[Fraga (Osca)|Medina Afraga]], que havia convertit en un [[taifa]] independent aprofitant disputes familiars entre [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[Taifa de Lleida|Lleida]].<ref>{{cita web | autor = | any = 2007 | url = http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=832&Itemid=37 | títul = Ibn Mardanix protector dels fragatinos | obra = La Veu del Davall Cinca | fechaacceso = 2 de juny | añoacceso = 2007 | idioma = espanyol }}</ref>  en tan sols 25 anys va haver de negociar la rendició de la ciutat en [[Ramón Berenguer IV el Sant|Ramón Berenguer IV]] el 24 d'octubre de [[1149]], conseguint un tracte de favor per als musulmans que van voler quedar-se, com el que pogueren regir-se per les seues pròpies lleis.
 == Múrcia ==
-Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de Múrcia. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[almohades]]. Durant l'emirat del Rei Llop, Múrcia conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot Europa. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu Segura, es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es van crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps.
+Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de [[Múrcia]]. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[almohades]]. Durant l'emirat del '''Rei Llop''', [[Múrcia]] conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot [[Europa]]. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu [[Segura]], es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es van crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps.
-Aproximadament en esta época apareix a Múrcia el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría".
+Aproximadament en esta época apareix a [[Múrcia]] el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría".
 Va edificar un estat poderós. Va comprar la pau als reis cristians per mig de tributs, conseguint llarcs periodos de pau, en la qual cosa va engrandir i va enriquir el seu regne, permetent-li emetre moneda.
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Va estendre el seu regne ocupant [[Albacete]], [[Xàtiva]], [[Dénia]], [[Jaén]], [[Baza (Espanya)|Baza]], [[Úbeda]], [[Guadix]], [[Carmona]], [[Écija]] i [[Granada (Espanya)|Granada]], va amenaçar [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i va arribar a posar cércol a [[Sevilla]].
-A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a Múrcia, un formidable eixèrcit almohade, vingut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies després, el Rei Llop i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia van protegir al [[emir]], a les restes del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians van quedar a mercé dels invasors, que van destruir i van saquejar quant van voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada.
+A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a [[Múrcia]], un formidable eixèrcit almohade, vingut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies després, el '''Rei Llop''' i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia van protegir al [[emir]], a les restes del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians van quedar a mercé dels invasors, que van destruir i van saquejar quant van voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada.
-Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que  fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a Múrcia.
+Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que  fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a [[Múrcia]].
-L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, van anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians.  Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a Mallorca buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius.
+L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, van anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians.  Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a [[Mallorca]] buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius.
 El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, [[Zaidia]] la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc.