Diferència entre les revisions de "Samhain"
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]]. | '''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]]. | ||
| − | Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis. | + | Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 11:29 18 abr 2024
Samhain és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'hivern o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del 31 d'octubre, ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'autumne i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en Imbolc, Beltane i Lughnasa. Històricament se celebrava en tota Irlanda, Escòcia i l'Illa de Man (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en Gales, Kalan Gwav en Cornualles i Kalan Goañv en Bretanya.
Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'Irlanda estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del sigle IX, i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.
Referències
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
- Rogers, Nicholas. (2002) "Festive Rights:Halloween in the British Isles". Halloween: From Pagan Ritual to Party Night. pp. 43, 48. Oxford University Press
Bibliografia
- Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
- Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
- Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Samhain.