Diferència entre les revisions de "Algeps"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Image:Plaster2.jpg|right|thumb|200px|Algeps pastat]] | [[Image:Plaster2.jpg|right|thumb|200px|Algeps pastat]] | ||
[[File:Algepsar d'Alfarb. Forn primer, 1 (País Valencià).jpg|thumb|right|250px|Forn en [[Alfarp]] per a l'elaboració d'algeps]] | [[File:Algepsar d'Alfarb. Forn primer, 1 (País Valencià).jpg|thumb|right|250px|Forn en [[Alfarp]] per a l'elaboració d'algeps]] | ||
| − | L''''algeps''' (de l’[[àrap]] ''al-gebs'', nom singular i plural) (en [[castellà]] ''yeso'') és un material de construcció, escultura i producte industrial, compost per sulfat de calci hemihidrat (CaSO4·½H2O). Este material se comercialisa mòlt | + | L''''algeps''' (de l’[[àrap]] ''al-gebs'', nom singular i plural) (en [[castellà]] ''yeso'') és un material de construcció, escultura i producte industrial, compost per sulfat de calci hemihidrat (CaSO4·½H2O). Este material se comercialisa mòlt en pols, que una volta pastat en aigua, pot ser utilisat dirèctament. Se li pot afegir atres sustàncies [[química|químiques]] per a modificar les seues característiques de forjat, resistència, adherència, retenció d'aigua i densitat. La forma d'algeps industrial més pura i de gra més fi se denomina [[escayola]]. |
==Història== | ==Història== | ||
| − | L'algeps es u dels materials més antics amprats en construcció. En el periodo [[Neolític]] comença a elaborar-se l'algeps en les primeres peces de [[mamposteria]], tancar juntes de murs i revestir tancaments de les vivendes substituint al morter de fanc. En l'[[Antic Egipte]], durant el tercer mileni a. C., | + | L'algeps es u dels materials més antics amprats en construcció. En el periodo [[Neolític]] comença a elaborar-se l'algeps en les primeres peces de [[mamposteria]], tancar juntes de murs i revestir tancaments de les vivendes substituint al morter de [[fanc]]. En l'[[Antic Egipte]], durant el tercer mileni a. C., s'utiliçà algeps per a tancar les juntes dels blocs de la [[Piràmide de Guiza]], i en multitut de tombes com revestimient i soport de relleus pintats. |
Els [[Pèrsia|perses]] utilisaren abundantment l'algeps en l'obra. Els [[omeyes]] deixaren mostres del seu us en els alcàssers de [[Síria]], com a revestimient i inclús en arcs prefabricats. | Els [[Pèrsia|perses]] utilisaren abundantment l'algeps en l'obra. Els [[omeyes]] deixaren mostres del seu us en els alcàssers de [[Síria]], com a revestimient i inclús en arcs prefabricats. | ||
Revisió de 12:12 29 jun 2023
.jpg)
L'algeps (de l’àrap al-gebs, nom singular i plural) (en castellà yeso) és un material de construcció, escultura i producte industrial, compost per sulfat de calci hemihidrat (CaSO4·½H2O). Este material se comercialisa mòlt en pols, que una volta pastat en aigua, pot ser utilisat dirèctament. Se li pot afegir atres sustàncies químiques per a modificar les seues característiques de forjat, resistència, adherència, retenció d'aigua i densitat. La forma d'algeps industrial més pura i de gra més fi se denomina escayola.
Història
L'algeps es u dels materials més antics amprats en construcció. En el periodo Neolític comença a elaborar-se l'algeps en les primeres peces de mamposteria, tancar juntes de murs i revestir tancaments de les vivendes substituint al morter de fanc. En l'Antic Egipte, durant el tercer mileni a. C., s'utiliçà algeps per a tancar les juntes dels blocs de la Piràmide de Guiza, i en multitut de tombes com revestimient i soport de relleus pintats.
Els perses utilisaren abundantment l'algeps en l'obra. Els omeyes deixaren mostres del seu us en els alcàssers de Síria, com a revestimient i inclús en arcs prefabricats.
La cultura musulmana difongué en España l'utilisació de l'algeps, d'us molt freqüent en la Comunitat Valenciana.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Espanya de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
