Diferència entre les revisions de "Hor-Behedety"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Hor-Behedety''', '''Horbehedety''', '''Hor Behutet''', '''Heru-Behedety''', '''Behdetite''' o '''Behedetite''', en la mitologia egipcíaca és una forma…») |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
També és el “Senyor del Cel” i simbolisa el sol quan realisa el seu viage diürn pel cel. I una divinitat apotropaica localisant-se en els llindars de les portes dels temples i en la part superior de les esteles. | També és el “Senyor del Cel” i simbolisa el sol quan realisa el seu viage diürn pel cel. I una divinitat apotropaica localisant-se en els llindars de les portes dels temples i en la part superior de les esteles. | ||
− | En la seua representació antropomorfa en [[cap]] de falcó i doble corona, du l'epítet de “l'arponeador”, pel seu aspecte guerrer contra [[Seth]] al que va véncer, per lo que va aplegar a ser el protector de la monarquia. En Edfu, que seria | + | En la seua representació antropomorfa en [[cap]] de falcó i doble corona, du l'epítet de “l'arponeador”, pel seu aspecte guerrer contra [[Seth]] al que va véncer, per lo que va aplegar a ser el protector de la monarquia. En Edfu, que seria nomenada la Casa del combat apareix com a espós d'[[Hathor]]. En el seu honor se celebrava la “Festa de la Bona Reunió”, quan anualment, la seua esposa es desplaçava des de Dendera per a unir-se en ell. La seua descendència inclou a [[Harsomtus]] i a [[Ihy]]. |
També pot ser representat com un escarabeo alat o com una [[esfinge]] en cap de falcó. | També pot ser representat com un escarabeo alat o com una [[esfinge]] en cap de falcó. |
Revisió de 17:43 28 ago 2023
Hor-Behedety, Horbehedety, Hor Behutet, Heru-Behedety, Behdetite o Behedetite, en la mitologia egipcíaca és una forma del deu Horus el Vell. Va ser documentat per primera volta en el Regne Antic. Va tindre estatus de cult especial en Edfu, ya que també va aparéixer com una manifestació de Hor-heri-uadyef. Ademés, Harsiese, Harendotes, Behedeti i el falcó de Jnum també són coneguts com Hor-Behedety.
Apareix per primera volta en la Dinastia III com un deu associat en l'entronisació del rei en la festa Set, i també com el protector de la persona del rei. Encara que la majoria de les evidències primerenques associen al deu en l'Alt Egipte i Edfu, també està associat en el Baix Egipte
Iconografia
El seu nom significa “El que és originari de Behedet” i és representat com el disc solar alat, en plomes multicolors, en dos ureos. Se li denomina “El de les plomes abigarrades”. Els grecs ho varen associar al seu deu Apolo, i per això, el nom de Apolinópolis Magna donat a la ciutat d'Edfu.
També és el “Senyor del Cel” i simbolisa el sol quan realisa el seu viage diürn pel cel. I una divinitat apotropaica localisant-se en els llindars de les portes dels temples i en la part superior de les esteles.
En la seua representació antropomorfa en cap de falcó i doble corona, du l'epítet de “l'arponeador”, pel seu aspecte guerrer contra Seth al que va véncer, per lo que va aplegar a ser el protector de la monarquia. En Edfu, que seria nomenada la Casa del combat apareix com a espós d'Hathor. En el seu honor se celebrava la “Festa de la Bona Reunió”, quan anualment, la seua esposa es desplaçava des de Dendera per a unir-se en ell. La seua descendència inclou a Harsomtus i a Ihy.
També pot ser representat com un escarabeo alat o com una esfinge en cap de falcó.
Cult
Ademés del lloc de cult principal en Edfu, va ser adorat en Damanhur (Behedet del Nort), Tell Balamun, Filé, Mesen i Tanis.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
- Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Ruth Schumann Antelme, Stéphane Rossini (2008). Nétèr - Dieux d'Égypte. Trismegiste. ISBN 978-2-86509-045-7
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hor-Behedety.