Ihy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Jnum modelant a Ihy davant de la deesa Heket. Mammisi de Dendera

Ihy és el deu chiquet de l'alegria i de la música, fill de la deesa Hathor i del deu Horus​ en la mitologia egipcíaca. Ihy​ també és conegut com Ahí,​ Ahy,​ Ihi, Ehi o Ehy.​

És citat pels grecs com a germà d'Harsomtus. Un atre títul en el que se li coneixia era el deu dels cors per això se li donava importància en els ritos fúnebres del faraó, ademés per este nom va ser relacionat en Anubis.

Mitologia[editar | editar còdic]

Hi ha referències ocasionals a Ihy en el Llibre dels Morts i el seu nom pot significar segons els Texts dels Sarcòfecs, el tocador de sistro o vedell, en alusió a la seua relació en la deesa vaca Hathor, que excepte contades excepcions (Isis, Sejmet o Neith), es diu que és la seua mare.

Iconografia[editar | editar còdic]

Se li representa nuet en una capa i duent la trena lateral de la joventut (mecha de pèl que no es podia tallar fins al passar l'edat adulta), tocant el sistro (el seu objecte símbol), el collar menat o en el dit índex en la boca (signe de l'infància).

Sincretisme[editar | editar còdic]

Com a deu de l'infància se li vinculava també en el començ de la creació, per lo que algunes voltes se li associava com a fill del deu sol Ra.

Cult[editar | editar còdic]

Com a part de l'última generació de deus, no era molt popular entre el poble. Se li rendia cult principalment en Dendera, com a fill d'Hathor i Horus,​ formant part de la tríade sagrada. En el seu mammisi (casa del naiximent) es feyen rituals anuals per a commemorar el seu naiximent i a on junt a la seua mare esperaven l'arribada d'Horbehedety (Horus d'Edfu).

En Dendera, es troben representacions seues en els murs del mammisi del Temple d'Hathor.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons