Harsiesis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Harsiese»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Horus chiquet alletat per Isis

Harsiesis, Harsiese, Hor-sa-iset o Hor sa Aset, 'Horus fill d'Isis' és una forma d'Horus en la mitologia egipcíaca. Era est un deu falcó, molt venerat en el delta del Nil, a on se li considerava el vengador del seu pare Osiris davant el seu tio Seth, príncip del desert.

Fill pòstum d'Osiris, la figura de Harsiesis és indisociable de la seua mare Isis. Naix en els pantans de Jemmis, un lloc simbòlic en la delta, a on ella ho amaga i protegix de tot perill. També la deesa Uadyet, protectora del Baix Egipte, es va quedar allí com a serp per a vigilar al chiquet i a la seua mare, mantenint el lloc cobert en canyes i papirs. Pero el seu caràcter colèric es du mal en l'agraïment i la gentilea. Sent adolescent, i en inconsciència, talla el cap a Isis perque tenia llàstima per Seth. Thot proporcionarà a la deesa un nou cap, pero és el cap d'una vaca.

En l'Imperi Antic, es fa referència a Harsiesis en els texts de les piràmides (466a), en equiparar al rei en el fill d'Osiris i Hathor.​ En els texts es narra que Hor-sa-iset va realisar el rito de la obertura de la boca en el faraó mort, per a assegurar que el faraó mantindria l'us de les seues facultats en el Més allà.

Representacions[editar | editar còdic]

Sol representar-se-li com un chiquet, en el dit en la seua boca. És un aspecte que ho confon en Harpócrates, de qui, no obstant, es diferencia per dos aspectes:

  • Recent naixcut, sobre els genolls de la seua mare que ho alleta, amagat en una xara entre papirs.
  • Home jove, pròxim a Harendotes, molt combatiu, en greus problemes en el seu tio Seth, objecte d'un mit que dona lloc a múltiples vicissituts.

Esta teònim va ser portat per varis príncips de la Dinastia XXII, dels quals dos varen ser sums sacerdots d'Amón, Harsiesi I i Harsiesi II. Es troba també en un sum sacerdot d'Atum i yayo matern del faraó Necao II.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Bunson, Margaret R. (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en inglés). Nueva York: Facts on File. p. 172-173. ISBN 0-8160-4563-1
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons