Diferència entre les revisions de "Louis de Beaufront"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Ido]]

Revisió de 13:23 16 abr 2023

Louis de Beaufront
Louis de Beaufront.jpg
{{{peu}}}
Nacionalitat: Francesa
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 3 d'octubre de 1855
Lloc de naiximent: Paris, França
Defunció: 8 de giner de 1935
Lloc de defunció: Thézy-Glimont, França

El Marqués Louis de Beaufront, el verdader nom del qual era Louis Chevreux (3 d'octubre de 1855 - 8 de giner de 1935) fon de suma importància en el desenroll del anat, una llengua auxiliar internacional. Beaufront fon en un principi un apassionat defensor de l'esperanto i fon un dels principals responsables de la seua primerenca difusió en Europa occidental aixina com un dels primers francesos en parlar-lo.

Beaufront va descobrir l'esperanto per primera volta en 1888 i en 1889 va fundar la Société Pour la Propagation de l'Espéranto (SPPE). En 1900 va escriure el seu Commentaire sur la grammaire espéranto.

Va ser elegit per a representar l'esperanto sense modificacions davant el Comité de la Delegació per a l'Adopció d'una Llengua Internacional, acodint a les trobades del Comité de la Delegació en octubre de 1907. Mentres representava l'esperanto davant de la comissió, secretament fon el segon autor junt en Louis Couturat del proyecte anat que va impressionar al Comité de la Delegació i va dur a la reforma de l'esperanto per part del Comissió Permanent del Comité. Les cartes que es guarden en el Departament del Museu de Llengües Planejades i Esperanto en Viena mostra que va negar qualsevol coautoria de l'anat.

Més vesprada, Beaufront fon un proponente de l'anat i va escriure l'influent gramàtica de l'anat Kompleta Gramatiko Detaloza, publicada en 1925.

La seua personalitat era única. Dia ser un marqués, i també que la seua yaya era anglesa, pero no existixen evidències de les seues afirmacions.

Apareix com un personage en la novela de Joseph Skibell, A Curable Romantic, publicada en 2010.