Diferència entre les revisions de "Cayetana Álvarez de Toledo"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». | En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». | ||
| − | Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a 2007, | + | Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a [[2007]], va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de [[2011]] va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'[[Unió Europea]] i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis. |
| − | + | En [[2014]] va escriure un artícul en el ''[[Financial Times]]'' contra l'intenció independentista del [[nacionalisme català]]. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste ''Lliures i Iguals'', que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per ''Lliures i Iguals'' destaca el realisat el 11 de setembre de [[2014]], tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | En 2014 va escriure un artícul en el | ||
Revisió de 10:09 10 feb 2023
Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos (Madrit, 15 d'octubre de 1974), XV marquesa de Casa Fuerte, és una periodista, historiadora i política espanyola. També posseïx nacionalitat argentina i francesa. Militant del Partit Popular, fon diputada en el Congrés dels Diputats per Madrit en les IX i X llegislatures de les Corts Generals i des de 2019 és diputada per Barcelona en la XIV llegislatura. És directora de l'Àrea Internacional de la FAES i fon portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular fins a la seua cessació en agost de 2020. És la vicepresidenta segona de la Comissió de Facenda.
Biografia
Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos naixqué en Madrit, de pare francés, Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XIV marqués de Casa Fuerte, i mare argentina, Patricia Peralta-Ramos y Madero. El seu pare, segons la pròpia Cayetana, va combatre en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial despuix del desembarc de Normandia de juny de 1944. Per via materna prové d'una família patricia argentina, l'orige de la qual es remonta a principis del sigle XVI, durant el virregnat espanyol en Sudamèrica.
És descendent de Francisco de Borja Álvarez de Toledo Osorio, de María Tomasa Palafox, de Francisco de Moncada, del conquistador espanyol Blas de Peralta i del fundador de la ciutat de Mar de Plata, Patricio Peralta Ramos, entre uns atres.
Conta en la nacionalitat espanyola, argentina i francesa. Havent transcorregut la seua vida entre el Regne Unit i Buenos Aires, Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat en vàries ocasions: «Yo vaig decidir ser espanyola».
Despuix de passar els primers anys de la seua infància en Londres, des dels sèt anys va viure en Buenos Aires, a on va assistir al Northlands School. Va tornar al Regne Unit per a cursar els seus estudis universitaris. Allí es va llicenciar en Història Moderna per l'Universitat d'Oxford, com a membre del New College, i en eixa mateixa institució va obtindre un doctorat en una tesis sobre el bisbe Juan de Palafox, virrey de Nova Espanya, dirigida per l'historiador hispaniste John H. Elliott. El 20 d'octubre de 2001 es va casar en l'empresari català (i cosí seu en grau quinzé) Joaquín Güell Ampuero (dels comtes de Güell), en qui té dos filles. En giner de 2018 la parella es va divorciar.
Despuix de doctorar-se, en setembre de 2000 va ingressar com a redactora en el diari El Mundo, primer de la secció d'Opinió i més tart d'Economia. Fon també tertuliana en la cadena COPE en el programa La Mañana, dirigit per Federico Jiménez Losantos.
En l'any 2006 fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, Ángel Acebes, en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de El Mundo, el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en 2008 per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món».
Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a 2007, va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de 2011 va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'Unió Europea i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis.
En 2014 va escriure un artícul en el Financial Times contra l'intenció independentista del nacionalisme català. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste Lliures i Iguals, que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per Lliures i Iguals destaca el realisat el 11 de setembre de 2014, tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs.