Diferència entre les revisions de "Martí de Riquer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 30: Llínea 30:
 
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]
 
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 +
[[Categoria:Medievalistes]]

Revisió de 19:02 26 gin 2023

Martín de Riquer Morera, també conegut per Martí de Riquer (Barcelona, 3 de maig de 1914 - † 17 de setembre de 2013) fon un filòlec i migevaliste espanyol.

Biografia

Martí de Riquer fon doctor en Filologia Romànica i especialiste en lliteratura trovadoresca. Fon catedràtic de lliteratura romànica en les universitats Central i Autònoma de Barcelona.

Obra

Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (Els trobadors, tres volums, 1975) de l'antiga lliteratura francesa (Els cantars de gesta francesos, 1957; La llegenda del Graal i temes èpics medievals, 1968) i de la lliteratura valenciana (edicions de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, i d'obres d'Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi i de Bernat Metge).

En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de Miguel de Cervantes i de la seua màxima creació, En Quixot de la Mancha, en títuls com Cervantes i el Quixot (1960). També va editar Cavallers errants espanyols (1967), Heràldica catalana des de 1150 a 1550 (1983), La tragèdia de Lancelot (1984), Vida i aventures de don Pedro Maça (1984), Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics (1987), Cervantes en Barcelona (1988) i Aproximació al «Tirant lo Blanc» (1990, premi nacional d'ensaig).

Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una Història de la Lliteratura Universal (dèu volums, 1984-1986).

En 1999 va publicar Quinze generacions d'una família catalana.

Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996) i membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 1965.

Premis i guardons

Cites

Les Homilies d'Organyà, com reconeix Martí de Riquer, en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en dialecte provençal, perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català pare Batllori, 12 vegades doctor honoris causa per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del sigle XX, tingué que fer-la un ingenier químic, Pompeu Fabra - feu la gramàtica catalana de 1907 en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)

Enllaços externs