Diferència entre les revisions de "Lanjarón"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== L'aigua de Lanjarón == | == L'aigua de Lanjarón == | ||
| − | [[File:Fuente_Lanjarón_12. | + | [[File:Fuente_Lanjarón_12.jpg|thumb|200px|Una de les vintiuna fonts de Lanjarón]] |
És inevitable associar el nom del poble en l'aigua. Són numerosos els manantials, nutrits en la [[neu]] de [[Serra Nevada]], que es poden trobar en el terme municipal, sobretot en la falda del Cerro del Cavall, per damunt del propi caixco urbà. | És inevitable associar el nom del poble en l'aigua. Són numerosos els manantials, nutrits en la [[neu]] de [[Serra Nevada]], que es poden trobar en el terme municipal, sobretot en la falda del Cerro del Cavall, per damunt del propi caixco urbà. | ||
Revisió de 13:35 1 dec 2022
.jpg)
Lanjarón, és un municipi de la Comarca de la Alpujarra Granadina, en la província de Granada (Comunitat Autònoma d'Andalusia).
Segons les senyes del INE de l'any 2021, conta en una població de 3.612 habitants.
Història
No hi ha constància d'ocupació humana fins al sigle XIII, quan un grup de colonisadors berebers es varen assentar ací. És possible que foren ells els que donaren el nom al poble, que segurament és una castellanisació de "Al-lancharon", "lloc de manantiales" en àrap.
Permaneixeria en mans musulmanes fins a la caiguda del Regne de Granada, en l'any 1492, quan va passar a mans cristianes, encara que es va permetre permanéixer en la localitat als seus originaris moradors. Precisament eixe seria l'orige dels turbulents acontenyiments en l'història de Lanjarón en motiu de la rebelió dels moriscs. Eren estos els antics musulmans convertits al cristianisme a la força. Es varen rebelar a finals de l'any 1568, en un va intent per recuperar les seues antigues costums i religió.
Finalment tropes enviades per Felip II baix el mando del seu illegítim germà Don Juan d'Àustria varen acabar en la rebelió.
L'aigua de Lanjarón
És inevitable associar el nom del poble en l'aigua. Són numerosos els manantials, nutrits en la neu de Serra Nevada, que es poden trobar en el terme municipal, sobretot en la falda del Cerro del Cavall, per damunt del propi caixco urbà.
Les seues propietats medicinals no varen ser descobertes fins a finals del sigle XVIII, i no va començar la seua explotació comercial fins a finals del sigle XIX, a càrrec de la duquesa de Santoña. Ella va iniciar l'edificació de lo que en el temps s'ha convertit en l'actual edifici del balneari de Lanjarón, encara que la major part de lo que ara pot vore's es deu la família Carrillo, que varen expandir la seua capital ací.
Com a negoci complementari es va escomençar a embotellar i vendre l'aigua, passant esta llínea, en el temps, a ser la principal, quedant la de balnearioterapia com a secundària. Finalment va adquirir tant l'embotelladora com el balneari el grup Danone, que separà abdós llínees de negoci venent el balneari a un grup inversor en el que participa un dels seus propis directius i la Junta d'Andalusia.
Lanjarón té una série de fonts d'aigua fresca i potable, escampades pels carrers i places. La majoria té inscrita una frase breu o un poema, en general de Federico García Lorca, i els locals i visitants les utilisen per a beure i refrescar-se.
Vore també
Referències
- https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lanjaron INE. Població de Lanjarón
- Patronato de Turismo de Granada. Lanjarón
Bibliografia
- Nieto Ballester, Emilio (1997). Breve diccionario de topónimos españoles. Madrid:Alianza Editorial. ISBN 84-206-9487-8
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lanjarón.