Diferència entre les revisions de "Cádiar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof')
 
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'àrea poblacional forma part del Lloc Històric de l'Alpujarra Mija i La Taha, que junt en el limítrof Conjunt Històric del Barranc del Poqueira, conforma el conjunt de patrimoni històric protegit més gran de tota [[Europa]].
+
L'àrea poblacional forma part del Lloc Històric de l'Alpujarra Mija i La Taha, que junt en el llimítrof Conjunt Històric del Barranc del Poqueira, conforma el conjunt de patrimoni històric protegit més gran de tota [[Europa]].
  
 
L'història de Cádiar va parella a la del restant de pobles de la Alpujarra, comarca que, pel seu aïllament geogràfic, ha desenrollat des de sempre una cultura pròpia i diferenciada, que va tindre el seu moment de màxim esplendor en el periodo nazarí, quan tota La Alpujarra era un important emporio agrícola especialisat en la producció de [[seda]].
 
L'història de Cádiar va parella a la del restant de pobles de la Alpujarra, comarca que, pel seu aïllament geogràfic, ha desenrollat des de sempre una cultura pròpia i diferenciada, que va tindre el seu moment de màxim esplendor en el periodo nazarí, quan tota La Alpujarra era un important emporio agrícola especialisat en la producció de [[seda]].

Última revisió del 23:21 9 set 2023

Iglésia de Cádiar

Cádiar, és un municipi de la Comarca de la Alpujarra Granadina, en la província de Granada (Comunitat Autònoma d'Andalusia).

Segons les senyes del INE de l'any 2021, conta en una població de 1.492 habitants.

Història[editar | editar còdic]

L'àrea poblacional forma part del Lloc Històric de l'Alpujarra Mija i La Taha, que junt en el llimítrof Conjunt Històric del Barranc del Poqueira, conforma el conjunt de patrimoni històric protegit més gran de tota Europa.

L'història de Cádiar va parella a la del restant de pobles de la Alpujarra, comarca que, pel seu aïllament geogràfic, ha desenrollat des de sempre una cultura pròpia i diferenciada, que va tindre el seu moment de màxim esplendor en el periodo nazarí, quan tota La Alpujarra era un important emporio agrícola especialisat en la producció de seda.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5
  • Gerarld Brenan (1957). Al Sur de Granada. Espaebook, capítulo 3. pág. 106
  • Kamen, Henry (2011) [1999]. La Inquisición Española. Una revisión histórica (3ª edición). Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-198-4.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca de la Alpujarra Granadina
Agustines y Tíjola | Alcázar | Alcútar | Almegíjar | Alpujarra de la Sierra | Atalbéitar | Bargís | Bargís | Bayacas | Bérchules | Bubión | Busquístar | Cádiar | Cáñar | Capileira | Capilerilla | Carataunas | Cástaras | Cerro Negro | Cherín | Cojáyar | Cuesta de Almendros | Ferreirola | Fondales | Fregenite | Golco | Jorairátar | Júbar | Juviles | La Dehesa | La Noria | La Rambla del Banco | La Solana | La Taha | La Umbría | Lanjarón | Laroles | Las Barreras | Las Canteras | Las Cañadillas | Lobras | Los Caballeros | Los Casimiros | Los Llanos | Los Montoros | Los Moras | Los Morones | Los Tablones | Mairena | Mecina | Mecina Alfahar | Mecina Bombarón | Mecina Tedel | Mecinilla | Montenegro | Murtas | Narila | Nechite | Nevada | Nieles | Notáez | Olías | Órgiva | Pago y Benisalte | Pampaneira | Picena | Pitres | Pórtugos | Salas-Contraviesa | Soportújar | Sortes-Abc-Rabiete | Tímar | Torvizcón | Trevélez | Turón | Ugíjar | Válor | Yátor | Yegen