Història de Mèxic

«De la Conquista a 1930», part central del mural Epopeya del poble mexicà de Diego Rivera en el Palau Nacional.

L'història de Mèxic és la narració cronològica i demostradora dels acontenyiments del passat relacionats en els sers humans habitants en l'actual territori de Mèxic, país ubicat en Amèrica del Nort.

Dita narració pot dividir-se de distintes maneres segons la perspectiva historiogràfica per a abordar els fets i dels seus criteris. Una divisió pròpia del país en tres grans periodos és la següent: época prehispànica, espanyola i independent.

El periodo prehispànic es referix a tot lo ocorregut abans de l'arribada dels espanyols en l'any 1519. En dit periodo va ocórrer el poblament del territori, l'inici de l'agricultura i la conformació del sedentarisme en tres grans àrees culturals: Aridoamèrica, Oasisamèrica i Mesoamèrica. L'última mencionada va ser en la que es varen desenrollar més civilisacions, per les seues condicions geogràfiques.

El periodo espanyol succeïx al prehispànic i comprén fins a la consumasió de la guerra d'Independència en 1821, lapsus que va durar tres sigles. Es va caracterisar pel domini de la monarquia espanyola iniciat en la Conquista i formalisat política i territorialment en el Virreinat de Nova Espanya.

Finalment, el periodo independent que actualment en curs va iniciar en la conformació del Primer Imperi Mexicà i la seua màxima característica és l'existència de l'Estat mexicà pròpiament dit que s'ha conformat per abdós formes de governs (monarquia i república). Ha sofrit el desenroll i transformacions del país.