Diferència entre les revisions de "Lliteratura espanyola"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|[[Miguel de Cervantes i la seua obra ''Don Quixot' són els màxims exponents d'esta lliteratura.]] La '''lliteratu…») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La lliteratura espanyola s'engloba dins de la [[lliteratura en espanyol]], en la que s'inclouen les lliteratures en castellà i espanyol de tots els [[països hispanoparlants]]. Per un atre costat, també està englobada en la [[lliteratura d'Espanya]], junt en les de les demés llengües parlades en el país. | La lliteratura espanyola s'engloba dins de la [[lliteratura en espanyol]], en la que s'inclouen les lliteratures en castellà i espanyol de tots els [[països hispanoparlants]]. Per un atre costat, també està englobada en la [[lliteratura d'Espanya]], junt en les de les demés llengües parlades en el país. | ||
| + | |||
| + | === Renaiximent === | ||
| + | El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII. | ||
| + | |||
| + | Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta. | ||
| + | |||
| + | Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]]. | ||
| + | |||
| + | Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics. | ||
| + | |||
| + | ==== Poesia durant el regnat de Carlos V ==== | ||
| + | [[Juan Boscán]] influït pels artistes italians i instat per [[Andrea Navagero|Navagero]], introduïx les noves formes, escrivint molts poemes de gran calitat. | ||
| + | |||
| + | El seu amic [[Garcilaso de la Vega]] és el definitiu adaptador de les formes italianes, utilisant el vers endecasílap i els recursos típics de la poesia italiana: sonet, tercet, la cançó, la lira, la rima interna, els versos solts. | ||
| + | |||
| + | Una série de poetes varen seguir els passos formant l'Escola Petrarquista els representants de la qual més importants són: | ||
| + | * '''[[Hernando de Acuña]]''': Autor de bells sonets. | ||
| + | * '''[[Gutierre de Cetina]]''': Autor del madrigal ''Ojos Claros Serenos''. | ||
| + | * '''[[Francisco de Figueroa]]''' | ||
| + | |||
| + | ==== Poesia lírica en l'época de Felipe II ==== | ||
| + | Existixen dos tendències: | ||
| + | * '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim. | ||
| + | * '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i *concisión de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia. | ||
[[Categoria:Lliteratura d'Espanya]] | [[Categoria:Lliteratura d'Espanya]] | ||
Revisió de 07:24 19 set 2022
La lliteratura espanyola és aquella desenrollada en idioma espanyol en Espanya. No podria incloure's en esta categoria la lliteratura hispanoamericana clàssica i tardana, la lliteratura judeo-espanyola i la lliteratura aràbic-espanyola, escrites respectivament en llatí, hebreu i àrap. Comprén des de les primeres expressions poètiques conservades en llengua vernàcula (les harges) fins a l'actualitat, més de mil anys d'història. És una branca de la lliteratura romànica i ha donat lloc a una atra important branca, la lliteratura hispanoamericana.
La lliteratura espanyola s'engloba dins de la lliteratura en espanyol, en la que s'inclouen les lliteratures en castellà i espanyol de tots els països hispanoparlants. Per un atre costat, també està englobada en la lliteratura d'Espanya, junt en les de les demés llengües parlades en el país.
Renaiximent
El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII.
Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta.
Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV Dante, Petrarca, i Boccaccio. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen Erasmo de Rotterdam, Antonio de Nebrija i Juan Luis Vives.
Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics.
Poesia durant el regnat de Carlos V
Juan Boscán influït pels artistes italians i instat per Navagero, introduïx les noves formes, escrivint molts poemes de gran calitat.
El seu amic Garcilaso de la Vega és el definitiu adaptador de les formes italianes, utilisant el vers endecasílap i els recursos típics de la poesia italiana: sonet, tercet, la cançó, la lira, la rima interna, els versos solts.
Una série de poetes varen seguir els passos formant l'Escola Petrarquista els representants de la qual més importants són:
- Hernando de Acuña: Autor de bells sonets.
- Gutierre de Cetina: Autor del madrigal Ojos Claros Serenos.
- Francisco de Figueroa
Poesia lírica en l'época de Felipe II
Existixen dos tendències:
- L'escola Sevillana: Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. Fernando de Herrera és el seu representant màxim.
- L'escola Salmantina: El seu fundador és Fra Luis de León, es caracterisa per la sobrietat i *concisión de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia.