Diferència entre les revisions de "Cendra"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina. | La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina. | ||
| − | + | Són els components que no es consideren orgànics o [[aigua]] i consistixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxids de metall com òxids de ferro i de manganès. | |
| + | |||
| + | Un volta realisada la combustió, s'observen dos tipos de cendra; la que queda com a residuo en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa en l'aire com a part del [[fum]] cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constituix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un ranc del 10-20%. | ||
| + | |||
| + | La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]], observaven la costum de cremar als morts, tenies unes urnes nomenades cineràries, a on posaven les cendres dels difunts que desitaven conservar. En la litúrgia [[Iglésia catòlica|catòlica]], la cendra ha conservat les dos significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la [[Quaresma]], en la ceremònia pròpia del dimecres de cendra. | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
Revisió de 17:01 17 set 2022
La cendra (del llatí cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color gris i en forma de pols fina.
Són els components que no es consideren orgànics o aigua i consistixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxids de metall com òxids de ferro i de manganès.
Un volta realisada la combustió, s'observen dos tipos de cendra; la que queda com a residuo en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa en l'aire com a part del fum cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constituix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un ranc del 10-20%.
La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els grecs i els romans, observaven la costum de cremar als morts, tenies unes urnes nomenades cineràries, a on posaven les cendres dels difunts que desitaven conservar. En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat les dos significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la Quaresma, en la ceremònia pròpia del dimecres de cendra.