Diferència entre les revisions de "Antàrtica"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un continent que circumda el Pol Sur. La definició més comuna com...».) |
m (Text reemplaça - 'mijana' a 'mija') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Sur-Amèrica]]. | L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Sur-Amèrica]]. | ||
| − | És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut | + | És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa. |
El [[montanya Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de [[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[masís Vinson]], en 4.892 msnm . | El [[montanya Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de [[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[masís Vinson]], en 4.892 msnm . | ||
| − | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària | + | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]] ({{coord|69|54|S|135|12|E}}), la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta Terra. |
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gel de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gel de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | ||
[[Categoria:Continents]] | [[Categoria:Continents]] | ||
Revisió de 18:11 7 jun 2013
L'Antàrtica, també denominat Continent Antàrtic o Antàrtica, és un continent que circumda el Pol Sur. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el Tractat Antàrtic. Atenent més a la geografia física, el llímit estaria en la Convergència Antàrtica, incloent per eixemple les illes Geòrgies del Sur i Sandwich del Sur (prop del continent americà). Té una forma quasi circular de 4.500 km de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de Sur-Amèrica.
És el continent més elevat de la Terra, en una altitut mija de 2.000 msnm. Alberga al voltant del 80% del aigua dolça del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.
El montanya Erebus és un volcà actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de illa de Ross. La seua elevació és de 3.794 msnm. El punt més alt del continent és el masís Vinson, en 4.892 msnm .
La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí inlandsis; la grossària mija del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la Terra Adelia ({{ |dms-lat=69°54′S |dms-long=135°12′E |dec-lat=-69.9 |dec-long=135.2 |param=69_54_S_135_12_E_|default=dms|name=}}</noinclude>), la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la criosfera del planeta Terra.
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses barreres sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la barrera de gel de Ross, la barrera de Ronne, la barrera de Filchner i la barrera de Larsen A (la Barrera de gels Larsen B lliteralment se fongué en el 2002 degut al calfament global). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.